per Clemàstecs
Aquestes setmanes, degut a la pluja, hem anat trampejant com hem pogut. Hem fet esportiva, buscant el sol, i alimentant la mandra que dúiem dins.
Jo fa sis mesos que arrossego la lesió de l'espatlla i ara començo a poder escalar seriosament, però estic força per sota, mentalment, que en el passat. Suposo que anirà millorant a base d'escalar, això i altres deliris que ocupen el meu cap. Tot és voluntat això. L'Aleix està més en forma que mai (oi?). Comença a escalar com aquell dia que ja ni recordo, a la "Copa, cafè i puro", pujant metres i més metres, sense vacil·lació.
Ahir dimecres vam anar a la Placa de la Pluja a entrenar, a Montserrat. A entrenar? Sí. Les vies que hi ha no són difícils, el grau és difícil gens, i hem decidit anar-les a intentar totes a vista. De moment en duem la meitat i totes a vista. Jo escalo com un ànec estressat, l'Aleix puja amb traça i perícia. A més... un dels 6a potser el repeteixo. Al acabar el dia... estrenem el seu nou regal d'aniversari.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada