Fent rodatge

per Aleix 2 de març 2011

Escalada esportiva.

Hi ha vegades que es fan quatre piulades per dos dies i d’altres que en una de sola es resumeixen bastants dies... és el cas d’avui.

Divendres passat ens acostem a la cara solejada de Montserrat amb tota la intenció d'escalar, però un dubte d'última hora sobre les possibles restriccions ens fa reprimir les ganes. Acabem donant tombs amb el cotxe intentant trobar un sector d'esportiva però també desistim... Demà passat hi tornem a acabar la feina.

Diumenge, amb massa ganes de roca, ens en anem cap a la paret bucòlica en busca d'itineraris equipats, però el vent de l'Aneto ens persegueix i ens fa mandra escalar amb la ventada. I enlloc de fer uns quants llargs de caràcter esportiu ens en anem a Coll de Nargó a fer-hi esportiva a peu pla.

Fem un parell de vies i provem un 6c... deu ni do amb el 6c! Mig desmoralitzats, després de dinar, fem un parell de vies més i cap a casa, que ja hem fet el dia.

De baixada parem a la benzinera de Solsona on, per casualitats de la vida, ens n'adonem que hem perdut la càmera de fer fotos! Ens hem quedat sense fotos, que no tenim ni un duro i menys per comprar càmeres, però tot i això decidim que tornarem al mateix sector amb l'esperança remota de retrobar-la...

Així doncs, avui dimecres enfilem de nou cap a l'Alt Urgell. Deixem el cotxe al costat del dipòsit, com Diumenge, i pugem cap a la paret resseguint el camí que creiem que vàrem fer de baixada. Som gairebé dalt de tot, amb les esperances esvaint-se quan, de sobte, alguna cosa m'enlluerna! La punyetera càmera està penjada d'un arbust, on es deuria enganxar la setmana passada. Ja ens hem fet la via més difícil del dia!

Avui però, com que ja sabíem on anàvem i no quedava cap via prou sexy com per suar-hi un rato ens hem endut tots els trastos i provarem d'escalar de manera neta unes quantes vies que vàrem veure senzilles i prou cantelludes.

Comença l'Arnau amb un V molt vertical amb les típiques fissures horitzontals de calcari que tan bé van per escalar i tan malament per posar assegurances... Escala amb serietat i aparentment tranquil, posa dos amics i un merlet i quan ha superat una petita panxa es troba que no pot protegir-se de cap altra manera que amb un parabolt relluent. És una llàstima perquè el més difícil ja estava fet, però tot i això des d'aquí fins la reunió és una rampa d'adherència sense lloc on posar res.

Darrera seu m'enfilo jo per la via de la dreta. És un IV+ que recorre una regatera on sembla que s'hi ha de poder posar més coses que a les fissures horitzontals. Llaço un pont de roca, poso dos friends (el groc al mateix lloc que l'Arnau!) i més amunt lligo un tronc de sabina mutilada i un altre pont de roca... rampa de sortida i reunió, perquè la reunió si que serveix oi? Primera via esportiva neta i a vista, que tot i ser un quatre deixa bones sensacions, no serà l'última.

Per rematar el dia provem un parell de vies més però cap de les dues es deixa protegir tant com voldríem, ens falta entrenament de cap i practicar... perquè de coses d'aquestes en farem més!