Segueix-nos:

Escalada en gel


El material de muntanya sempre ha sigut car, és car... i de ben segur que continuarà sent car. Ha costat tres anys, i si no arriba a ser per aquell cop de sort amb forma de botes, avui no podria explicar això. Tres voltes al voltant del Sol ha costat tenir unes botes, uns grampons i dos piolets.



Aquest dissabte ens dirigim cap a Vallter. Volem fer el Puig de la Pasturia (2689 m) per una canal fàcil amb un petit ressalt de roca per provar això de l'escalada mixta, però ens deixem els peus de gat a casa... Tot i la falta de neu, i després de perdre'ns pel bosc, decidim anar a buscar una cascada situada a la Coma de l'Orri. Per les fotos i la informació que tenim es poden muntar uns "top-rope" als arbres de dalt, i gaudir d'una pseudo-escalada en gel sense cap mena de perill (de claus encara no en tenim).



Som a la Jaça del Mig, just a sota de la Canal del Fondo, i a l'horitzó és veu la cascada! Tot i que vaig sense jaqueta, amb els pantalons arromangats i amb bambes, la cascada està feta. Mentre ens aproximem veiem davant nostre cinc individus que s'hi dirigeixen. Serem uns quants...


Arribem fins a peu de cascada i allà ens posem les botes i els grampons. Al cap d'una estona d'observar com escalaven els altres, un cop superada la timidesa dels novells, preguntem que per on es puja fins als arbres. Un noi de Girona força simpàtic ens ofereix una corda ja enganxada a dalt, per poder enganxar la nostra.


Passem el dia pujant i baixant, clavant un piolet i després l'altre. Ara una mica més a la dreta, ara una mica més a l'esquerra. El de Girona ens dona uns consells prou bons. Em cauen dos trossos de gel força contundents al cap, sort del casc. Provo de posar un clau. Faig unes dominades dels piolets, per comprovar que estan ben dissenyats. Vaja... ens passem el dia experimentant sobre el terreny. L'últim a pujar sóc jo, i tinc l'honor de repelar amb grampons.


En resum: És més del que m'esperava, ja tinc el síndrome d'abstinència i tinc els tríceps i els bessons rebentats. Només hem fet una cascada curta amb un màxim de 80º en un petit tram de 5 metres, en "tope-rope", i em sento com un nen amb sabates noves! Com deu ser escalar de primer...!? Això té molt bona pinta...

Hem tingut una bona entrada al 2011!!!


Bona entrada d'any

Escalada en gel


El material de muntanya sempre ha sigut car, és car... i de ben segur que continuarà sent car. Ha costat tres anys, i si no arriba a ser per aquell cop de sort amb forma de botes, avui no podria explicar això. Tres voltes al voltant del Sol ha costat tenir unes botes, uns grampons i dos piolets.



Aquest dissabte ens dirigim cap a Vallter. Volem fer el Puig de la Pasturia (2689 m) per una canal fàcil amb un petit ressalt de roca per provar això de l'escalada mixta, però ens deixem els peus de gat a casa... Tot i la falta de neu, i després de perdre'ns pel bosc, decidim anar a buscar una cascada situada a la Coma de l'Orri. Per les fotos i la informació que tenim es poden muntar uns "top-rope" als arbres de dalt, i gaudir d'una pseudo-escalada en gel sense cap mena de perill (de claus encara no en tenim).



Som a la Jaça del Mig, just a sota de la Canal del Fondo, i a l'horitzó és veu la cascada! Tot i que vaig sense jaqueta, amb els pantalons arromangats i amb bambes, la cascada està feta. Mentre ens aproximem veiem davant nostre cinc individus que s'hi dirigeixen. Serem uns quants...


Arribem fins a peu de cascada i allà ens posem les botes i els grampons. Al cap d'una estona d'observar com escalaven els altres, un cop superada la timidesa dels novells, preguntem que per on es puja fins als arbres. Un noi de Girona força simpàtic ens ofereix una corda ja enganxada a dalt, per poder enganxar la nostra.


Passem el dia pujant i baixant, clavant un piolet i després l'altre. Ara una mica més a la dreta, ara una mica més a l'esquerra. El de Girona ens dona uns consells prou bons. Em cauen dos trossos de gel força contundents al cap, sort del casc. Provo de posar un clau. Faig unes dominades dels piolets, per comprovar que estan ben dissenyats. Vaja... ens passem el dia experimentant sobre el terreny. L'últim a pujar sóc jo, i tinc l'honor de repelar amb grampons.


En resum: És més del que m'esperava, ja tinc el síndrome d'abstinència i tinc els tríceps i els bessons rebentats. Només hem fet una cascada curta amb un màxim de 80º en un petit tram de 5 metres, en "tope-rope", i em sento com un nen amb sabates noves! Com deu ser escalar de primer...!? Això té molt bona pinta...

Hem tingut una bona entrada al 2011!!!


2 comentaris:

  1. Eiiiiiiiii!!!!!!!!! que cabrons, quin estreno!! Van anar bé els piolets o què?
    Apa, ens veiem per les muntanyes.
    Una abraçada!

    ResponElimina
  2. collons aixo de que el meu germa escrigui abans que jo
    (gooooooooool de pedrooooo) es molt friki, anims petakes!!!
    Gerard

    ResponElimina