Més gel

per Aleix 31 de gen. 2011

Escalada en gel.

La setmana passada el Jordi em va dur al Pedraforca. Tècnica Jordi de rigor, cafè-escalar-birra, tot i que no hi havia res en condicions. Després de passejar fins al final del camí ens enfilem pel ressalt que sembla en més bon estat, més per matar el mono que per altra cosa, i acabem d’arribar fins la columna del verdet. Jo no l’havia vist mai però ja tinc ganes d’enfilar-m’hi, toca esperar el bon temps.

Ahir, diumenge de nou, tan el Jordi com l’Arnau em donaven carbassa (un amb excuses de mal escalador i l’altre amb excuses de mal estudiant) però el Miquel es permetia un dia lliure entre exàmens i més exàmens. Per mi qualsevol pla era prou bo, per ell també i, vist el panorama meteorològic, ens en vam anar a ensenyar al Miquel de què anava tot aquest rotllo de l’escalada en gel.

Ens llevem d’hora, el Miquel rondina, robem les raquetes de l’Arnau i ens en anem Ter amunt. Abans d’arribar ja veig que el panorama no serà en absolut el de farà quinze dies; ha caigut una senyora nevada!!!

Fem l’aproximació amb raquetes, xino-xano aprofitant l’estela d’un raquetista i dos esquiadors, que amablement ens obren traça. El panorama és esplèndid, de somni com havia dit l’home de la benzinera, amb un pam de neu a les branques dels arbres, gel enganxat a les parets de roca i el cel ben blau. Al cap d’un rato som sota el ressalt, cobert de neu, i mentre ens plantegem com penjar la corda el raquetista s’ofereix voluntari i treu quatre claus de la motxilla... curiós tot plegat.

Darrera seu i amb la corda penjada, el Miquel i jo anem alternant-nos i passem tot el dia rebentant el gel. No és el millor gel del món però ens ofereix un tros prou vertical que satisfà les ànsies setmanals. El Miquel s’estrena i es nota com progressa cada cop qe puja i per part meva noto que cada vegada m’hi sento més còmode armat amb grampons i piolets.

Som un parell d'empanats i l'un per l'altre no ens fem ni fotos escalant. Se'ns fa tard i el cel blau s'ha convertit en un núvol dens que comença a deixar caure neu, una altra bona nevada que ens acompanyarà ben bé fins a Ripoll mateix, ara toca esperar.