Passesaigües (Vacances 5)

per Aleix 17 d’ag. 2010

Escalada esportiva.

Un dia més ens llevem sense matinar gens ni mica, avui tornem a Aigüespasses que l'Arnau hi té feina. Arrepleguem uns ganyips que seran tot el que tindrem per dinar i enfilem carretera amunt.

Un cop allà ningú mostra cap intenció d'escalar i m'enfilo jo per un cinc que ressegueix una llastra que forma una fissura-xemeneia molt curiosa d'escalar tot empotrant genolls i espatlles i de tot... ningú més vol fer-la? doncs la desmunto.

En Miquel segueix pioc i l'Arnau intenta un 6b que passa per una fissura de dits que fa por de veure, però se li creua ves a saber que i no se'n surt. Allà es queda la via perquè nosaltres tampoc ens hi veiem amb cor, però no crec que duri més de quinze dies, oi Arnau?

Amb tot això sembla que ningú vulgui escalar i a mi l'única via que em resulta atractiva és un 6c, i com a tal no m'atreveixo a provar, però la insistència dels meus companys i la línia de la via (que no sembla pas un 6c) m'animen a enfilar-m'hi. Em surt tota però m'he de penjar en un pas, llàstima, però la faig pel costat esquerra fent servir un esperó que li baixa el grau. Després la fan de segons l'Arnau, per la placa, que segur que és més de 6c, i el Miquel, que puja per la placa però agafant l'esperó quan toca, manera que deduïm que sí que deu sortir graduat de 6c.

Després l'Arnau s'encara a un 7a de placa llisa (llisa vol dir llisa) un pèl tombada on només s'hi aprecien micro-regletes. El tio ho prova uns quants cops, llimant-se les falanges a cada intent i acaba desesperant-se i preguntat-se com la gent pot pujar per allà. Ens hem de posar més forts perquè aquell 7a és realment molt atractiu. Amb això i sense treure's l'arnés prova encara una altra via però amb poc entusiasme.

És hora de recollir i acabem de perdre el temps amb el Miquel posant tascons i friends a peu de carretera, sembla que comença a tenir ganes de posar-ne de veritat...