Segueix-nos:

Torre de Marfil, Ampriu.


L'Arnau ja pot escalar i decidim anar a la Torre de Marfil a fer la via que volíem fer amb el Miquel el dia anterior. Jo vull fer el segon llarg, per tant ell farà el primer i l'últim i el Miquel farà la sortida fins al cim, tots contents!

Aparquem el cotxe al seu lloc i pugem tartera amunt per, de seguida, començar a escalar. S'hi posa l'Arnau amb ganes, que per fi porta tots els ferros penjant de la cintura! Puja a bon ritme xapant un parell de parabolts de la via del costat, un buril rovellat, un friend, un arbre... tot donant una bona lliçó de com passar les cordes. Tot just dóna el temps suficient a en Miquel per contestar la trucada de la naturalesa que ja té la reunió muntada en un balcó enorme i còmode.

Des de la mateixa reunió ja arrenca el diedre fissurat i vertical que caracteritza la segona tirada. Miro amunt i veig més parabolts dels que esperava però tot i així hauré de posar, com a mínim, un reforç entre parabolt i parabolt, sembla que gaudiré.

Començo a pujar i veig que no només tinc la fissura sinó que la banda dreta del diedre ofereix mans, peus i fins i tot una llastra enorme que em fa saltar d'alegria. Vaig fent posant un friend per aquí, un tascó per allà i un bon somriure a la cara perquè és realment una tirada llarga i molt guapa, tant que em sap greu arribar a la reunió i tot.


El següent llarg surt cap a la placa de la dreta i l'Arnau arriba a la reunió sense massa maldecaps, posant un parell de tascons, un friend i fins i tot crec que llaça un arbre. Des de la reunió sortim desencordats cap al collet on l'any passat vaig suar la cansalada per recuperar les cordes encallades del ràpel que vam fer amb en Pau.

Des d'allà el Miquel torna a lligar-se i amb un tres i no res supera la fissura de l'última tirada de la via Pasaba por aquí i munta reunió assentat al terra del cim de la Torre de Marfil. Des d'aquí sortim cap a darrere i baixem xino-xano fins al cotxe.

Ressenya:



Benasc - Ampriu

El diedre (Vacances 4)

Torre de Marfil, Ampriu.


L'Arnau ja pot escalar i decidim anar a la Torre de Marfil a fer la via que volíem fer amb el Miquel el dia anterior. Jo vull fer el segon llarg, per tant ell farà el primer i l'últim i el Miquel farà la sortida fins al cim, tots contents!

Aparquem el cotxe al seu lloc i pugem tartera amunt per, de seguida, començar a escalar. S'hi posa l'Arnau amb ganes, que per fi porta tots els ferros penjant de la cintura! Puja a bon ritme xapant un parell de parabolts de la via del costat, un buril rovellat, un friend, un arbre... tot donant una bona lliçó de com passar les cordes. Tot just dóna el temps suficient a en Miquel per contestar la trucada de la naturalesa que ja té la reunió muntada en un balcó enorme i còmode.

Des de la mateixa reunió ja arrenca el diedre fissurat i vertical que caracteritza la segona tirada. Miro amunt i veig més parabolts dels que esperava però tot i així hauré de posar, com a mínim, un reforç entre parabolt i parabolt, sembla que gaudiré.

Començo a pujar i veig que no només tinc la fissura sinó que la banda dreta del diedre ofereix mans, peus i fins i tot una llastra enorme que em fa saltar d'alegria. Vaig fent posant un friend per aquí, un tascó per allà i un bon somriure a la cara perquè és realment una tirada llarga i molt guapa, tant que em sap greu arribar a la reunió i tot.


El següent llarg surt cap a la placa de la dreta i l'Arnau arriba a la reunió sense massa maldecaps, posant un parell de tascons, un friend i fins i tot crec que llaça un arbre. Des de la reunió sortim desencordats cap al collet on l'any passat vaig suar la cansalada per recuperar les cordes encallades del ràpel que vam fer amb en Pau.

Des d'allà el Miquel torna a lligar-se i amb un tres i no res supera la fissura de l'última tirada de la via Pasaba por aquí i munta reunió assentat al terra del cim de la Torre de Marfil. Des d'aquí sortim cap a darrere i baixem xino-xano fins al cotxe.

Ressenya:



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada