Segueix-nos:

Rapsòdia en Blues, V/A2e (115m)

La Falconera, Sant Llorenç del Munt.

*Aquesta via es troba en una zona sotmesa a regulacions.

A vegades, tot sovint de fet, les coses no surten com un voldria i avui ha estat un d’aquells dies en què no hi ha cap astre alineat en tot l’univers.
Ens hem permès el dijous de festa i em desperto per esperar puntualment l’Arnau, però ell decideix dormir un rato més (primer planeta desalineat). Al final sortim de Sabadell a quarts d’onze per dirigir-nos al pic del Martell, on pretenem fer la via Reserva i estrenar-hi un parell de joguines noves.

Un cop allà, carregant tots els trastos cap a la paret ens trobem una cordada que ja en torna i que ens expliquen que han trobat un cartell que prohibia l’escalada al sector (segon planeta desalineat). Efectivament, la regulació de l’escalada al parc prohibeix escalar al pic martell, com a mínim a gran part de la paret.

Després d’intentar, sense èxit, esbrinar millor la regulació decidim marxar cap a la Falconera, a fer-hi la Rapsodia en blues, una via que feia dies que volíem fer.


Arribem i amb certa recança trec el joc de friends de l’arnés per penjar-hi els estreps. Baixem cap a peu de paret sense ressenya però amb certa idea del recorregut de la via, i com que la Reserva pretenia començar-la jo a aquesta no li faré cap lleig. Però per arribar a la primera xapa acabo aixecant a l’Arnau sobre les meves espatlles per què sigui ell qui pengi la cinta i l’estrep del primer espit. A partir d’aquí cremallera d’espits on deixar-se la ronyonada fins arribar sota un sostret on pensava que trobaria la reunió, però gran sorpresa quan no trobo res i he de seguir amunt, penjat com un xoriço! Estirant-me, arrossegant-me, doblegant-me i estirant coses que seria millor no tocar arribo fins la reunió. Darrera meu puja l’Arnau amb les mans congelades i renegant, tot i que arriba feliçment a les xapes ja penjades.


Un cop plegats a la reunió decidim baixar per la imminent arribada de la pluja (tercer planeta desalineat).

Després d’un dia més aviat desafortunat em queda una molt bona sensació al cos, curiosa felicitat.

Ni reserva ni rapsòdia

Rapsòdia en Blues, V/A2e (115m)

La Falconera, Sant Llorenç del Munt.

*Aquesta via es troba en una zona sotmesa a regulacions.

A vegades, tot sovint de fet, les coses no surten com un voldria i avui ha estat un d’aquells dies en què no hi ha cap astre alineat en tot l’univers.
Ens hem permès el dijous de festa i em desperto per esperar puntualment l’Arnau, però ell decideix dormir un rato més (primer planeta desalineat). Al final sortim de Sabadell a quarts d’onze per dirigir-nos al pic del Martell, on pretenem fer la via Reserva i estrenar-hi un parell de joguines noves.

Un cop allà, carregant tots els trastos cap a la paret ens trobem una cordada que ja en torna i que ens expliquen que han trobat un cartell que prohibia l’escalada al sector (segon planeta desalineat). Efectivament, la regulació de l’escalada al parc prohibeix escalar al pic martell, com a mínim a gran part de la paret.

Després d’intentar, sense èxit, esbrinar millor la regulació decidim marxar cap a la Falconera, a fer-hi la Rapsodia en blues, una via que feia dies que volíem fer.


Arribem i amb certa recança trec el joc de friends de l’arnés per penjar-hi els estreps. Baixem cap a peu de paret sense ressenya però amb certa idea del recorregut de la via, i com que la Reserva pretenia començar-la jo a aquesta no li faré cap lleig. Però per arribar a la primera xapa acabo aixecant a l’Arnau sobre les meves espatlles per què sigui ell qui pengi la cinta i l’estrep del primer espit. A partir d’aquí cremallera d’espits on deixar-se la ronyonada fins arribar sota un sostret on pensava que trobaria la reunió, però gran sorpresa quan no trobo res i he de seguir amunt, penjat com un xoriço! Estirant-me, arrossegant-me, doblegant-me i estirant coses que seria millor no tocar arribo fins la reunió. Darrera meu puja l’Arnau amb les mans congelades i renegant, tot i que arriba feliçment a les xapes ja penjades.


Un cop plegats a la reunió decidim baixar per la imminent arribada de la pluja (tercer planeta desalineat).

Després d’un dia més aviat desafortunat em queda una molt bona sensació al cos, curiosa felicitat.

4 comentaris:

  1. molt bé molt bé, la veritat és que ja m' hagues agradat ser-hi que la resina em cansa, aquesta setmana he estat maleltó ital però bueno... anims guapos

    ResponElimina
  2. perdoneu pero... q esteu intentant fer sense mi??? colla de malalts! q fa dies q us trucu a veure si em doneu un toke! salut i a tivar-li!

    ResponElimina
  3. Atenció a la Falconera tb hi ha restricció per nidificació de falcons aquesta primavera:

    http://www.santllors.com/sector.php?id=713&zona=3

    ResponElimina