Ni reserva ni rapsòdia

per Aleix 15 d’abr. 2010

Rapsòdia en Blues, V/A2e (115m)

La Falconera, Sant Llorenç del Munt.

*Aquesta via es troba en una zona sotmesa a regulacions.

A vegades, tot sovint de fet, les coses no surten com un voldria i avui ha estat un d’aquells dies en què no hi ha cap astre alineat en tot l’univers.

Ens hem permès el dijous de festa i em desperto per esperar puntualment l’Arnau, però ell decideix dormir un rato més (primer planeta desalineat). Al final sortim de Sabadell a quarts d’onze per dirigir-nos al pic del Martell, on pretenem fer la via Reserva i estrenar-hi un parell de joguines noves.

Un cop allà, carregant tots els trastos cap a la paret ens trobem una cordada que ja en torna i que ens expliquen que han trobat un cartell que prohibia l’escalada al sector (segon planeta desalineat). Efectivament, la regulació de l’escalada al parc prohibeix escalar al pic martell, com a mínim a gran part de la paret.

Després d’intentar, sense èxit, esbrinar millor la regulació decidim marxar cap a la Falconera, a fer-hi la Rapsodia en blues, una via que feia dies que volíem fer.

Arribem i amb certa recança trec el joc de friends de l’arnés per penjar-hi els estreps. Baixem cap a peu de paret sense ressenya però amb certa idea del recorregut de la via, i com que la Reserva pretenia començar-la jo a aquesta no li faré cap lleig. Però per arribar a la primera xapa acabo aixecant a l’Arnau sobre les meves espatlles per què sigui ell qui pengi la cinta i l’estrep del primer espit. A partir d’aquí cremallera d’espits on deixar-se la ronyonada fins arribar sota un sostret on pensava que trobaria la reunió, però gran sorpresa quan no trobo res i he de seguir amunt, penjat com un xoriço! Estirant-me, arrossegant-me, doblegant-me i estirant coses que seria millor no tocar arribo fins la reunió. Darrera meu puja l’Arnau amb les mans congelades i renegant, tot i que arriba feliçment a les xapes ja penjades.

Un cop plegats a la reunió decidim baixar per la imminent arribada de la pluja (tercer planeta desalineat).

Després d’un dia més aviat desafortunat em queda una molt bona sensació al cos, curiosa felicitat.