Segueix-nos:

Pic de Bastiments (2882m)

Vallter2000-coll de la Marrana-pic de Bastiments.


Sortim dissabte al matí, tard com sovint. Avui el Gerard també ens acompanya, però la novetat és el Raimon, que després de comentar-ho dimarts, decidir-ho dijous i llogar esquís divendres, el dissabte estava allà, i a més de pujar i baixar va fer fotos!

Així doncs ens plantem tots quatre a l'aparcament superior de l'estació d'esquí de Vallter2000, ens vestim, ho carreguem tot i cap amunt.


Comencem a remuntar pista amunt i de seguida deixem l'ambient sorollós de l'estació d'esquí i arribem sota el coll de la Marrana, amb un ambient simplement diferent, amb massa gent amb raquetes, grampons, esquís, piolets... Al començar a enfilar coll amunt ja ens separem en dues parelles; al davant, amb un ritme molt valent, el Gerard obra via amb el Raimon trepitjant-li els talons, i més endarrere, amb un ritme molt més tranquil, l'Arnau esquiva tota la gentada i jo m'enganxo a un esquiador que em puja amb un bon ritme fins dalt del coll.


Ens reunim tots allà dalt, amb el canvi de vistes i la presència davant nostre, ara molt més espectacular, del Bastiments, i sense deixar-nos refredar seguim cap amunt. Seguim separats, però de seguida l'Arnau m'abandona per agafar el seu propi ritme, tant és així que aconsegueix atrapar al Raimon i plantar-se al cim darrere del Gerard. Acte seguit arriba l'Escapa i una estona més tard m'hi planto jo (ritme dièsel, ja se sap).

Un cop al cim fem un mos i mentre uns ens traiem les pells els altres es calcen els esquís. El cel s'ha tapat, son les dues de migdia, i ens abriguem per començar a baixar. Dos girs són suficients per comprovar que la neu no és cap meravella i que uns no gaudeixen baixant i que algú altre patirà una mica, però res greu. De baixada també ens separem, i el Raimon i jo decidim no baixar per on havíem pujat, sinó que tirem pel dret per una canal que ens deixa a dalt de tot de pistes. Fa fred i decidim baixar fins al cotxe, on arribem i ens toca esperar l'Arnau i el Gerard, que se n'havien anat a fer una excursionista pel bosc i arriben caminant per la carretera.


Estiraments, dinar, aigua, recollir, recordar, carregar el cotxe i cap a buscar algun supermercat en busca de "merderols".

La marrana!

Pic de Bastiments (2882m)

Vallter2000-coll de la Marrana-pic de Bastiments.


Sortim dissabte al matí, tard com sovint. Avui el Gerard també ens acompanya, però la novetat és el Raimon, que després de comentar-ho dimarts, decidir-ho dijous i llogar esquís divendres, el dissabte estava allà, i a més de pujar i baixar va fer fotos!

Així doncs ens plantem tots quatre a l'aparcament superior de l'estació d'esquí de Vallter2000, ens vestim, ho carreguem tot i cap amunt.


Comencem a remuntar pista amunt i de seguida deixem l'ambient sorollós de l'estació d'esquí i arribem sota el coll de la Marrana, amb un ambient simplement diferent, amb massa gent amb raquetes, grampons, esquís, piolets... Al començar a enfilar coll amunt ja ens separem en dues parelles; al davant, amb un ritme molt valent, el Gerard obra via amb el Raimon trepitjant-li els talons, i més endarrere, amb un ritme molt més tranquil, l'Arnau esquiva tota la gentada i jo m'enganxo a un esquiador que em puja amb un bon ritme fins dalt del coll.


Ens reunim tots allà dalt, amb el canvi de vistes i la presència davant nostre, ara molt més espectacular, del Bastiments, i sense deixar-nos refredar seguim cap amunt. Seguim separats, però de seguida l'Arnau m'abandona per agafar el seu propi ritme, tant és així que aconsegueix atrapar al Raimon i plantar-se al cim darrere del Gerard. Acte seguit arriba l'Escapa i una estona més tard m'hi planto jo (ritme dièsel, ja se sap).

Un cop al cim fem un mos i mentre uns ens traiem les pells els altres es calcen els esquís. El cel s'ha tapat, son les dues de migdia, i ens abriguem per començar a baixar. Dos girs són suficients per comprovar que la neu no és cap meravella i que uns no gaudeixen baixant i que algú altre patirà una mica, però res greu. De baixada també ens separem, i el Raimon i jo decidim no baixar per on havíem pujat, sinó que tirem pel dret per una canal que ens deixa a dalt de tot de pistes. Fa fred i decidim baixar fins al cotxe, on arribem i ens toca esperar l'Arnau i el Gerard, que se n'havien anat a fer una excursionista pel bosc i arriben caminant per la carretera.


Estiraments, dinar, aigua, recollir, recordar, carregar el cotxe i cap a buscar algun supermercat en busca de "merderols".

1 comentari:

  1. Quina crònica, tu! Per cert, he perdut la meva gorra d'excursionista experimentat. Me la vaig deixar al cotxe, Arnau?

    ResponElimina