Segueix-nos:

Terra de Dinosaures, V+ (180m)

Paret Bucòlica, Oliana.


Després d'un mes d'haver intentat Bàlsam de Tigre i d'haver abandonat per una insolació, el dia més calorós de l'estiu, ens disposem a tornar a provar sort. Aquesta vegada però la ruta escollida és Terra de Dinosaures, una via d'estil semblant a la seva veïna.

Com de costum ens posem en marxa ben d'hora i aparquem el cotxe just sota de la paret. La darrera vegada no vam atrevir-nos a aparcar a la carretera vella, però aquest cop ho fem sense pensar-ho dues vegades. Fa un dia magnífic, bona llum, bona temperatura i moltes ganes!


El primer llarg l'afronta l'Aleix, un cinquè ben fàcil sense cap mena de problema. Munta la R1 amb un tres i no res i sense adonar-me'n ja sóc al seu costat. Ja hi som... aquell nus a l'estómac... Ara em toca a mi. Miro darrera, el magnífic paisatge m'observa, em pressiona. El temps s'atura... Intento guardar tota aquesta allau de felicitat, d'incertesa, de grandesa i de por. L'únic que me'n puc endur és una fotografia i el goig d'haver sentit aquest còctel d'emocions. Toca habituar-se a escalar en alçada, i tot s'ha de dir, començar a escalar el primer ajuda una mica. El segon llarg, segons la ressenya amb un pas de 6a, segons nosaltres un pas de 6a molt fàcil, es deixa fer amb força traça. Quina sorpresa! La reunió és una feixa ben còmode (i ben trencadora...realment sobra...).



El tercer llarg segueix la tònica dels anteriors, però és un pèl més facilet. Transcórrer al llarg de grans cantells i bons peus. La R3 és un gran relleix, força còmode. Em torna a tocar, fantàstic! Des de sota es veu un llarg bonic i a més a una bona alçada. Al principi surten uns passos fins i bonics i això em fa entrar en un estat embriag. De sobte me'n adono que l'últim parabolt que he passat està una mica lluny, però no pateixo, tinc a tocar una sabina ben maca (dubtosament resistent). Aquí es trenca el llarg amb una petita escala IV i al final del llarg esdevé un autèntic plaer: passos fins i estètics amb un bon pati, tot un "ambientasso".





L'últim llarg... que dir de l'últim llarg... Ens prenem el nostre temps gaudint del moment, en una R4 força penjada, ja som gairebé dalt. El tram comença amb una placa de V d'uns sis metres i acaba amb una autèntica escala herbosa. En aquest llarg, l'Aleix ha posat un amic blau al no trobar el clau esmentat a la ressenya i fa la reunió en una gran alzina des d'on té problemes per comunicar-se amb mi.



En fi... Ja som a dalt de tot de la Paret Bucòlica. Una gran panoràmica del pantà d'Oliana i el Esplovins.

Ressenya:



Alt Urgell - Bucòlica

Una de dinosaures

Terra de Dinosaures, V+ (180m)

Paret Bucòlica, Oliana.


Després d'un mes d'haver intentat Bàlsam de Tigre i d'haver abandonat per una insolació, el dia més calorós de l'estiu, ens disposem a tornar a provar sort. Aquesta vegada però la ruta escollida és Terra de Dinosaures, una via d'estil semblant a la seva veïna.

Com de costum ens posem en marxa ben d'hora i aparquem el cotxe just sota de la paret. La darrera vegada no vam atrevir-nos a aparcar a la carretera vella, però aquest cop ho fem sense pensar-ho dues vegades. Fa un dia magnífic, bona llum, bona temperatura i moltes ganes!


El primer llarg l'afronta l'Aleix, un cinquè ben fàcil sense cap mena de problema. Munta la R1 amb un tres i no res i sense adonar-me'n ja sóc al seu costat. Ja hi som... aquell nus a l'estómac... Ara em toca a mi. Miro darrera, el magnífic paisatge m'observa, em pressiona. El temps s'atura... Intento guardar tota aquesta allau de felicitat, d'incertesa, de grandesa i de por. L'únic que me'n puc endur és una fotografia i el goig d'haver sentit aquest còctel d'emocions. Toca habituar-se a escalar en alçada, i tot s'ha de dir, començar a escalar el primer ajuda una mica. El segon llarg, segons la ressenya amb un pas de 6a, segons nosaltres un pas de 6a molt fàcil, es deixa fer amb força traça. Quina sorpresa! La reunió és una feixa ben còmode (i ben trencadora...realment sobra...).



El tercer llarg segueix la tònica dels anteriors, però és un pèl més facilet. Transcórrer al llarg de grans cantells i bons peus. La R3 és un gran relleix, força còmode. Em torna a tocar, fantàstic! Des de sota es veu un llarg bonic i a més a una bona alçada. Al principi surten uns passos fins i bonics i això em fa entrar en un estat embriag. De sobte me'n adono que l'últim parabolt que he passat està una mica lluny, però no pateixo, tinc a tocar una sabina ben maca (dubtosament resistent). Aquí es trenca el llarg amb una petita escala IV i al final del llarg esdevé un autèntic plaer: passos fins i estètics amb un bon pati, tot un "ambientasso".





L'últim llarg... que dir de l'últim llarg... Ens prenem el nostre temps gaudint del moment, en una R4 força penjada, ja som gairebé dalt. El tram comença amb una placa de V d'uns sis metres i acaba amb una autèntica escala herbosa. En aquest llarg, l'Aleix ha posat un amic blau al no trobar el clau esmentat a la ressenya i fa la reunió en una gran alzina des d'on té problemes per comunicar-se amb mi.



En fi... Ja som a dalt de tot de la Paret Bucòlica. Una gran panoràmica del pantà d'Oliana i el Esplovins.

Ressenya:



1 comentari: