Segueix-nos:

Punsola-Reniu, V/Ae o 6c (240m)

Cavall Bernat, Montserrat.


 Tot ha sigut molt ràpid. Fa uns dies algú em comentava que se n'anava a pujar el Cavall Bernat de Montserrat. El cuquet va aparèixer de sobte, jo també ho volia.
Tenia ganes de tornar a viure tota aquella tempesta de sensacions, on el meu benvolgut amic Jordi va iniciar-me, ara farà més o menys un any, en la via llarga. Aquesta vegada però era jo qui volia mostrar-ho a una l'altra persona. Com era d'esperar no hi va haver cap mena de problema per l'altra part; tot un éxit de proposta.


Crec que va ser un bon principi, una bona via de bateig. Va captivar-me absolutament; la por, el pati, l'ambient, l'alçada, la bellesa de l'entorn.... Vaig pujar allà on per mi mateix no hauria pogut.


Ara hi volia tornar. La idea d'enfrontar-me als meus inicis, la idea de pujar per mèrits propis allà dalt, la idea de tornar a sentir tot allò em motivava. Els dies abans em preguntava si realment no havia idealitzat la meva primera impressió, ja es veuria.


De bon matí (molt de bon matí) sortim de Sabadell, volem ser els primers i ho aconseguim. Esmorzem a l'aparcament de Santa Cecília i enfilem, cap dalt, quan el sol ja ha tret el cap.
Què explicar de la via que ningú sàpiga... i pels quí no ho sàpiguen, sols dues paraules: increïblement bonica. Un dia una mica fresc amb només dues cordades al darrera. Hem anat trampejant de reunió a reunió sense cap mena de dificultat.


El meu company l'ha disfrutat tant, que a partir del cinquè llarg, s'ha ennuegat amb el pati que es veia i ha decidit cedir-me fins a dalt de tot el lloc de primer. Un gran dia, una gran via i un gran lloc.


I tota aquella allau d'emocions? Doncs bé... Realment ha sigut el mateix, però de diferent manera. La cara de por ha canviat per un somrís, la sensació d'insignificant ha canviat per la de llibertat i la impotència en un esforç per arribar a dalt de tot. Realment m'ha agradat amb la facilitat amb la qual hem pujat. Però ni això, ni l'autopista discutible d'expansions farà desaparèixer la màgia de la meva primera vegada, de la seva primera vegada.


Un gran moment pel record de la nostra cordada. Encara queda molt camí per fer.

 

Ressenya:



Montserrat - Cavall Bernat Montserrat - Llegenda

Punt crític

Punsola-Reniu, V/Ae o 6c (240m)

Cavall Bernat, Montserrat.


 Tot ha sigut molt ràpid. Fa uns dies algú em comentava que se n'anava a pujar el Cavall Bernat de Montserrat. El cuquet va aparèixer de sobte, jo també ho volia.
Tenia ganes de tornar a viure tota aquella tempesta de sensacions, on el meu benvolgut amic Jordi va iniciar-me, ara farà més o menys un any, en la via llarga. Aquesta vegada però era jo qui volia mostrar-ho a una l'altra persona. Com era d'esperar no hi va haver cap mena de problema per l'altra part; tot un éxit de proposta.


Crec que va ser un bon principi, una bona via de bateig. Va captivar-me absolutament; la por, el pati, l'ambient, l'alçada, la bellesa de l'entorn.... Vaig pujar allà on per mi mateix no hauria pogut.


Ara hi volia tornar. La idea d'enfrontar-me als meus inicis, la idea de pujar per mèrits propis allà dalt, la idea de tornar a sentir tot allò em motivava. Els dies abans em preguntava si realment no havia idealitzat la meva primera impressió, ja es veuria.


De bon matí (molt de bon matí) sortim de Sabadell, volem ser els primers i ho aconseguim. Esmorzem a l'aparcament de Santa Cecília i enfilem, cap dalt, quan el sol ja ha tret el cap.
Què explicar de la via que ningú sàpiga... i pels quí no ho sàpiguen, sols dues paraules: increïblement bonica. Un dia una mica fresc amb només dues cordades al darrera. Hem anat trampejant de reunió a reunió sense cap mena de dificultat.


El meu company l'ha disfrutat tant, que a partir del cinquè llarg, s'ha ennuegat amb el pati que es veia i ha decidit cedir-me fins a dalt de tot el lloc de primer. Un gran dia, una gran via i un gran lloc.


I tota aquella allau d'emocions? Doncs bé... Realment ha sigut el mateix, però de diferent manera. La cara de por ha canviat per un somrís, la sensació d'insignificant ha canviat per la de llibertat i la impotència en un esforç per arribar a dalt de tot. Realment m'ha agradat amb la facilitat amb la qual hem pujat. Però ni això, ni l'autopista discutible d'expansions farà desaparèixer la màgia de la meva primera vegada, de la seva primera vegada.


Un gran moment pel record de la nostra cordada. Encara queda molt camí per fer.

 

Ressenya:



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada