Evidentment

per Aleix 7 de nov. 2021

Evident, V (220m)

Tuc de Tumeneia.

Sortir del cotxe entre aplaudiments, encara que no siguin per tu, és un luxe. Com també és un luxe que et portin el del cinc. El que no és tan luxe és el que pesa la motxilla, anem armats fins les dents i aquesta vegada la neu no ens farà canviar de plans.

La pujada se'ns fa llarga. Sortim del cotxe a l'hora de dinar del dissabte i arribem a peu de paret a l'hora d'esmorzar del diumenge. Suposo que ens hem perdut o potser hem estat donant voltes sota les estrelles, qui sap.

Tenia moltes ganes de tornar a escalar als Pirineus i no podríem haver escollit millor via. Sobre el paper molts llargs de quart i algun parabolt. Sobre el granit algun quart que cinqueja (segon i cinquè) i les expansions que només indiquen el camí a seguir.

Camí a seguir redundantment evident. M'enlairo del fons d'una fangosa rimaia i abans d'arribar al primer bolt ja em sento en la meva salsa. A més la segona part del primer llarg t'obliga a fer twerking enfora amb les mans en una llastra i les primeres adherències del dia, per anar agafant ritme.

L'inici del segon és una cabronada però te'n vas oblidant a mida que segueixes amunt fent passos de ninja amb el seguro allà baix, però vaig bé, em sento bé, sóc on volia. 

La tercera és l'encant de la via, una tirada cinc estrelles de les millors que hem tocat en aquest grau. Llàstima que es fa curt i quan te n'adones estem esmorzant al jardí de sota l'últim llarg.

Allau de dubtes influenciats pel saber que cap a la dreta hi ha una sortida gratuïta. Em faig el valent i cap amunt. Dos micros clavats a la molsa per superar el pas i una tirada de tràmit per fer cim. 

La baixada ja la coneixem i la temporada que comença ara també, som-hi!