Segueix-nos:

Francesc Casanovas, 6a (180m)

Els Plecs del Llibre, Montserrat.

*Aquesta via es troba en una zona sotmesa a regulacions.

Arribem a terra. Una pujada xafogosa, cinc tirades ben montserratines, una bona tortícolis de tant mirar embadalits a l'aresta veïna i un ràpel de dubtosa sabina ens han dut fins aquí.


De seguida divisem, a mig camí d'on hem d'anar, el gran riu de Montserrat. Les seves aigües són tranquil·les en aquestes contrades, passades les cascades de Sant Jeroni i just abans d'arribar als ràpids de Can Jorba. El reflex varia segons ens el mirem i juguem a simetritzar la silueta de la muntanya, des de Gorros fins el Montgròs.


No ens hi podem resistir. Baixem per un tobogan que sembla no acabar mai i que a l'últim moment ens catapulta a l'aire per poder gaudir de l'espetegada contra l'aigua. Avui la temperatura és la ideal i ens hi podem recrear, no com l'última vegada que gairebé no aconseguim remuntar la hipotèrmia.


Però cau la nit i l'olor de cervesa i braves ens és irresistible. Recollim els banyadors que no portem mai i ens eixuguem com podem amb la samarreta de licra. I entrem a la civilització on sembla que tots els escaladors hagin acordat de reunir-se.


Plaent com sempre retrobar-se amb Montserrat després d'haver-ne fugit durant uns mesos. Vindrem sovint, que és temporada alta!

Ressenya:


El reflex del riu de Montserrat

Francesc Casanovas, 6a (180m)

Els Plecs del Llibre, Montserrat.

*Aquesta via es troba en una zona sotmesa a regulacions.

Arribem a terra. Una pujada xafogosa, cinc tirades ben montserratines, una bona tortícolis de tant mirar embadalits a l'aresta veïna i un ràpel de dubtosa sabina ens han dut fins aquí.


De seguida divisem, a mig camí d'on hem d'anar, el gran riu de Montserrat. Les seves aigües són tranquil·les en aquestes contrades, passades les cascades de Sant Jeroni i just abans d'arribar als ràpids de Can Jorba. El reflex varia segons ens el mirem i juguem a simetritzar la silueta de la muntanya, des de Gorros fins el Montgròs.


No ens hi podem resistir. Baixem per un tobogan que sembla no acabar mai i que a l'últim moment ens catapulta a l'aire per poder gaudir de l'espetegada contra l'aigua. Avui la temperatura és la ideal i ens hi podem recrear, no com l'última vegada que gairebé no aconseguim remuntar la hipotèrmia.


Però cau la nit i l'olor de cervesa i braves ens és irresistible. Recollim els banyadors que no portem mai i ens eixuguem com podem amb la samarreta de licra. I entrem a la civilització on sembla que tots els escaladors hagin acordat de reunir-se.


Plaent com sempre retrobar-se amb Montserrat després d'haver-ne fugit durant uns mesos. Vindrem sovint, que és temporada alta!

Ressenya:


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada