Segueix-nos:

Invasió Siberiana, 6b (140 m)

Paret de l'observatori, Àger.


Sis anys enrere el plaer de silenci ens captivava de cap a peus. El silenci en aquestes contrades significa la remor del vent i el brunzir dels ocells, el fru-fru de les mans i els peus acaronant la roca, i el dringar monòton del material que penja. Avui, uns metres més enllà, gaudirem altre cop d'aquest silenci.

 

Tenim davant nostre una aventura amb un centenar i escaig de metres de material sedimentari solidificat, aspre, franc, amable, gratificant i encoratjador. El primer tram esdevé la introducció. Una presentació de moviments fàcils, descansats i sense complicacions. El segon, i sense dilació, ens situa al nus del relat. Un inici  intimidador però assequible, seguit d'una verticalitat total però generosa, tot acabant amb unes formes agraïdes on només haurem de patir, si és el cas, pels estralls físics generats més avall.


Fem una pausa narrativa en forma de dos graons que trenquen la continuïtat, però que recorden puntualment que no s'hi val a badar. En una ampla feixa es presenta el desenllaç de l'aventura. Homogeneïtat perpendicular en gran part, rematada amb un moviment força obligat, però que ens regala un epíleg desplomat que ens deixarà estufats, literalment i figuradament.

Ressenya:


Montsec d'Ares

Gaudint del silenci

Invasió Siberiana, 6b (140 m)

Paret de l'observatori, Àger.


Sis anys enrere el plaer de silenci ens captivava de cap a peus. El silenci en aquestes contrades significa la remor del vent i el brunzir dels ocells, el fru-fru de les mans i els peus acaronant la roca, i el dringar monòton del material que penja. Avui, uns metres més enllà, gaudirem altre cop d'aquest silenci.

 

Tenim davant nostre una aventura amb un centenar i escaig de metres de material sedimentari solidificat, aspre, franc, amable, gratificant i encoratjador. El primer tram esdevé la introducció. Una presentació de moviments fàcils, descansats i sense complicacions. El segon, i sense dilació, ens situa al nus del relat. Un inici  intimidador però assequible, seguit d'una verticalitat total però generosa, tot acabant amb unes formes agraïdes on només haurem de patir, si és el cas, pels estralls físics generats més avall.


Fem una pausa narrativa en forma de dos graons que trenquen la continuïtat, però que recorden puntualment que no s'hi val a badar. En una ampla feixa es presenta el desenllaç de l'aventura. Homogeneïtat perpendicular en gran part, rematada amb un moviment força obligat, però que ens regala un epíleg desplomat que ens deixarà estufats, literalment i figuradament.

Ressenya:


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada