Reunions

per Aleix 2 de jul. 2019

The Wall, V (110m)

L'Elefant o Roca de St. Salvador, Sant Benet, Montserrat.

Ja arribo a la reunió.
L'un no ha parat ni un moment, entre esbufecs, de desfer-se en elogis per l'altra. Jo més aviat silenciós porto la processó per dins. Intento buscar el camí més senzill, no el trobo, crec que no hi és. Miro avall i penso que queden sempre massa avall. La presa petita i poc franca m'horroritza. Tampoc és difícil però ningú t'assegura que no puguis caure; ni repises, ni preses prou bones com per limitar-se al gaudi. Em trec el barret.

Arribo a la reunió i l'abraço.
El panorama és dantesc. Fa estona que sé que em toca però alguna cosa que no entenc, i per tant no controlo, ha canviat. He passat del blanc a un gris negrós que m'incomoda, no voldria ser aquí ara mateix. Agonitzo amb l'eternitat del canvi de cordes.

Surto de la reunió.
No té res a veure amb l'anterior. La roca és abrupta, plena de còdols que et volen dur a tocar el cel, i la ressenya diu que ha de ser més fàcil. Això jo encara no ho sé perquè no l'he volgut mirar, no fos cas que hi veiés alguna excusa que no m'agradés. No m'hi sento a gust. Veig el camí a seguir com poques vegades l'he vist tan clar. I sembla fàcil, i ho és. Paro un moment. Des de baix diuen coses que no pretenc sentir mentre intento esbrinar què passa. No entenc res. Segueixo i torno. Hi torno i reculo de nou. No sé què és el que no va bé però no puc fer el que sé que sé fer. Ploro.

Torno a la reunió.
Indefens. Voldria estar sol i lluny d'aquí, però sé que el que tinc davant és una delícia. Sense insistir massa trobo relleu. M'amago a la petita bauma i deixo que el silenci em respecti. El fred fa tremolar a finals de juny.

Reunió!
Marxem d'aquí. Torno a pujar l'últim, amb la corda per dalt. Ni compromís ni exposició. Aconsegueixo extreure'm de mi mateix i m'ho miro des de fora. Envejo a qui ho ha sabut gaudir. Ràbia profunda contra mi mateix. És senzillament una de les millors tirades de la zona, segur. Em trec el barret de nou. I em flagelo de nou per no haver sabut fer el que sabia que havia de fer.

Me'n vaig a l'última reunió.
Seré egoista? No me'l mereixo. Em serveix per fer veure que torno a ser jo, gaudeixo, recupero la parla i alguna rialla. Algun elogi més i tornem a la fàcil civilització. No pot quedar així, hauré de tornar a fer les paus amb Sant Benet.

Ressenya: