per Aleix
Puigmal, 2.910m
Ruta normal des de França, Cerdanya.
El problema d'aquests cims és que, quasi sempre, són cims de vaques sense més dificultats que el desnivell acumulat i costa trobar el moment i la motivació per tatxar-los de la llista. I a tot això se li ha de sumar que els teus col·legues ja els han fet tots.
Amb aquest panorama de fons, l'objectiu del dia ens encaixa com anell al dit tan a mi com als meus companys d'aquest dijous laborable que ens hem regalat; l'un necessita una sortida sense dificultats on poder-se iniciar i l'altre juga a casa tot i que encara no ha pujat al Puigmal aquest any, farà de guia!
Deixo a casa les preocupacions, la planificació de la sortida i tot el material que sovint farceix la motxilla. Avui ni grampons ni piolets, ni arnès ni cordes, ni friends ni tascons.
Sortim foquejant des del cotxe i tot i que hi ha molta neu el vent ho ha castigat tot. Pugem a ritme tranquil i el fred ens cala als ossos, sense el pes de la motxilla ni el ritme dels habituals no hi ha qui entri en calor. A mida que ens acostem al coll el vent va augmentant, i amb certa resignació veig que més d'hora que tard tocarà donar mitja volta, que és tard, anem lents i això és un infern de vent i fred.
Però els veterans, tot i que ho pensen, tampoc ho diuen en veu alta i sense adonar-nos-en estem deixant els esquís a escassos metres del cim per fer l'últim tros a peu, sobre el pedregar ventilat. Al cim hi arribem gairebé gatejant perquè no se'ns emporti el vent i en marxem tant ràpid que no tinc temps ni de mirar el paisatge.
Uns metres més avall fem un mos revitalitzador a recer del vent i cap avall hi falta gent. Baixada senzilla però llarga amb una neu que no transforma i la pols amagada només a l'última fondalada.
I vet aquí un gos, vet aquí un gat, ja he pujat al Puigmal! Següent?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada