La Gimcana

per Aleix 30 de gen. 2018

Canal de l'Ordiguer, BD 50º/IV (450m)

Serra del Cadí.

Segons el diccionari una gimcana és una "cursa de recorregut breu durant la qual els participants han de superar una sèrie de proves o dificultats". Doncs avui tocava cursa d'obstacles, tot i que de bones a primeres no us ho esperéssiu.

Primera prova.
Despertador a hores intempestives, carregar el cotxe i cap a la muntanya, lo típic i habitual. Un cafè per sobreviure a la somnolència del trajecte nocturn i calçar botes a l'aparcament glaçat de torn, intentant mantenir la sensibilitat als dits de les mans mentre col·loqueu les pells de foca.

Segona prova.
No poder sortir foquejant des del cotxe i començar amb el mal peu d'haver-ho de carregar tot a l'esquena. I quan per fi podeu calçar les fustes el camí és un continu d'escales de roca i graons de fusta, on poder destrossar les pells de foca al gust però on per res del món diríeu que esteu esquiant.

Tercera prova.
Emergiu del bosc, treieu el cap en una clariana i podeu veure ben clar el camí a seguir. La paret imposa i les línies més suaus, menys ambicioses, prenen força. Però aquí no n'hi ha de línies fàcils... Seguiu perquè la neu promet meravelles, com a mínim, entre el bosc i la paret.

Quarta prova.
Canviar pals per piolets, esquís per grampons i enfilar canal amunt. És tard i la meteo amenaça que en breus s'ha de posar a ploure (sí, a ploure, la temperatura no ha parat de pujar en tot el matí), però tireu amunt empesos per la seducció... i al primer ressalt us hi foteu de morros.
Està cobert de neu, però és neu pols i només us podeu refiar de la roca que hi ha un parell de pams més endins. Et costa, per falta de decisió, sortir del jardí on t'has posat, però te'n surts. Darrera teu se't queixen de que ho has deixat tot pelat i bonament t'ofereixes a tirar la corda que duus a la motxilla. Estudies el panorama amb la mirada i veus una reunió a l'altra banda de la canal, te n'hi vas. Quan hi arribes els teus companys han mirat l'hora i, tot i que per davant teu s'intueix que les dificultats han desaparegut, no els convenceràs de tirar amunt.
Ràpel i avall.

Cinquena prova.
El tram de corredor que heu fet és prou ample i la neu prou acceptable. Uns més amunt, uns una mica més avall, torneu a canviar grampons i piolets per esquís i pals. Tres o quatre girs més encaixonats i sortiu d'entre les parets, somiant en gaudir de la baixada que us espera fins al bosc, com a mínim. Però el que de pujada era un tou de nata muntada ara és més aviat mantega, per no dir formatge directament. Tot i el fàstic de neu gaudiu de la baixada, amb alguna revolcada, i entre rialles arribeu al bosc

Sisena prova.
D'aquí al cotxe, per on heu pujat, no es pot baixar esquiant i no voleu desfer tota la pujada amb els esquís a la motxilla. Però aquí hi arriba una pista, que ha d'arribar fins al poble i que suposeu que serà més esquiable que el camí de pujada. A més hi ha traces de la setmana passada. Dubteu uns instants però ja heu decidit que el què hagi de ser, serà.
La pista és un còctel difícil de comparar; neu pesada que encarrila els esquís sense permetre controlar ni on ni quan podràs frenar, i trampes, moltes trampes: arbres caiguts, revolts tancats, rierols sense neu, algun tauró amagat...

Setena prova.
S'acaba la neu i el GPS confirma que us heu passat de llarg. Aixequeu la mirada i veieu un poble, el poble on teniu el cotxe, sobre un turó bastants metres més amunt d'on sou. La calor comença a apretar i aprofiteu per treure roba mentre carregueu tots els trastos a l'esquena. I xino xano, caminant, encareu l'última pujada amb la sort que algun company encara té esma per animar-vos.

Vuitena prova.
Embutir tot el material al maleter d'un fiesta, picar la primera marranada salada que trobeu pel camí i, ja de negra nit, arribar puntuals a dinar a casa, que l'arròs us espera!