La revetlla (Cavallers I)

per Aleix 5 d’ag. 2013

Escalada esportiva

Cavallers.

Em desperto de fred als peus, m’hauria d’haver abrigat una mica més que aquí dalt fa fresca. Al meu costat el Miquel dorm plàcidament i sobre meu un cel ben estrellat em dibuixa un somriure. Passa una estrella fugaç, una altra i em torno a adormir.

Quan em desperto de nou ja és de dia. Llevar-se així és un dels millors plaers que he conegut mai i tranquil·lament marxo del llit a la taula a esperar que pugi el cafè. El meu company comença a reviure i amb una mirada de complicitat compartim l’alegria de ser on som.

Farem la primera presa de contacte amb el granit fent esportiva, així que tenim poca pressa. Amb la panxa plena i els ulls enlleganyats remuntem el desnivell fins la presa i re-descobrim el panorama que amaga; roca, roca i més roca.

Passem el dia esquivant el Sol i els regalims d’aigua, mentre ell busca desploms jo busco rampes, que aquí tenim de tot! Un parell de vies d’adherència, un diedre posant trastos, un parell de desploms per part del Miquel i una rampa eterna per part meva ens deixen prou satisfets com per replegar cap a Barruera a fer la cervesa.

Fa 24 hores que som aquí i he gaudit cada moment com si fos al paradís. Fent el sopar remenem ressenyes però no hi ha res a mirar, la via de l’endemà sabem tots dos quina ha de ser! Torna a caure el teló estrellat i no sé si somiem o tenim malsons pensant en el que vindrà, demà serà un dia llarg, molt llarg...