La petarda i l'escarbat

per Aleix 23 de jul. 2013

Poti-Poti de vies, V (140m)

Gorra Marinera, Montserrat.

Fa calor i plou, el temps és ben boig, tal com si fóssim als Pirineus un ruixat cada tarda. Amb aquesta rutina no podem anar a fer el que volíem fer o si més no, no volem arrossegar mans i peus per fissures fangoses, canviem de plans.

Pugem cap a l’ombra, a fer extra-love-climbing i a conquerir el cim de la Gorra Marinera, però la calor ens atonta; fem tres parades a mig pujar les escales, titubegem entre la Gorra i la Magdalena i un cop escalant ens entra la tonteria d’enfotre’ns de tot plegat.

Hem fet un combo de vies impossible d’explicar però és que aquesta agulla està quadriculada a parabolts i pots anar per on et sembli més bé. Realment la quantitat d’expansions que veiem per tot arreu ens fan renegar una mica, no per la quantitat en una via sinó per la quantitat de “vies” paral·leles que són el mateix un metre a la dreta o un metre a l’esquerra...

Nosaltres fem el primer tram vertical en dos llargs, començo jo, em segueix l’Arnau sense massa complicacions i deixem l’última tirada pel Miquel, la més vertical i bonica. Entremig fem molts metres de rampa que ens porta cap a l’ombra i a descobrir una cova del tresor! 

Al cim la disbauxa continua i ens acompanya una bona estona més passant per la dutxa del monestir i fins al cotxe. Està bé això de Gorros, ho podríem haver descobert quan començàvem a escalar realment i no ara, però bé, estic content que ja he fet les quatre Gorres!