per Aleix
Roca del Corb, Montserrat.
L’altre dia vam tornar a baixar al pis de
baix. Cap dels dos estàvem en condicions de fer força i vam canviar l’esportiva
per alguna via a prop, curta i ràpida de fer...
Ja havíem passejat per la horrible vegetació d’aquestes
contrades però no ho recordàvem així i ens ho mengem amb patates. Ens estem mil
hores per arribar a peu de via, fent túnels als esbarzers i odiant tota fulla
punxeguda que trobem.
Al arribar a la paret ja no tenim ganes d’escalar
però és la millor manera de sortir d’allà dins i l’Arnau decideix començar ell.
Va fent en lliure, una mica d’A0, una pedalada i reunió. No ens ha agradat
gaire per no dir gens el llarg, però després dels esbarzers sembla menys lleig.
El segon per mi, visca! Surto malament però
cap a la segona xapa ja flueixo bé i el gaudeixo moltíssim, és l’únic que
podria pagar la llastimosa aproximació!
Per sortir d’aquí l’Arnau es menja el sostre
mig en lliure fent bastanta força i, un cop a fora, no veu res que el convenci a tirar amunt.
Mirem l’hora i son les nou del vespre, se’ns
ha fet tard, no sé si pujant jo podré arribar al cim de dia així que,
resignats, tirem les cordes i ens en tornem a l’infern vegetal del peu de
via... Aquest cop, per sortir ràpid, tirem pel dret per on sembla que hagi
passat un jabalí o una pedra rodolant i és molt pitjor però més ràpid...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada