Segueix-nos:

Esperó Cremasants, V (220 m)

Agulla Jordi Pujol, Cavallers.


Dijous, amb les cames relativament recuperades, tocava fer metres. Desestimem les vies més repetides però pugem cap a Comalestorres igualment en busca d'una línia que no aconseguim trobar i canviem de plans per enèsima vegada. Decidida la via a fer ens hi dirigim de cap tartera avall, canal amunt.
Al bell mig de la canal ens farguem l'arnés, friends, tascons i companyia i l'Arnau ens abandona de nou perquè ens cruspim la via entre el Miquel i jo. La ressenya diu que es pot arribar a la primera reunió de la via flanquejant des de la canal i això ens enreda més que ajuda. Tantegem per aquí, per allà i al final la primera opció era la bona, de cap a l'arbre on, per sorpresa, hi trobo un parell d'espits ben macos. Ja tenim R0.

El Miquel diu que vol començar a escalar i no li faig cap lleig. Vola quatre o cinc metres cap amunt fins un robust pi on frena i s'ho mira un parell de cops abans de sortir a la placa llisa. Una apretada de dents i ja està posant friends en un desplomet que supera somrient. Aquí, com que no acabem de tenir clar on dimonis estem decidim muntar reunió en un arbre, per si les mosques.
Els següents metres per mi, genial. És una passada, un seguit de ressalts prou verticals i molt fàcils de protegir on gaudeixo com un nen petit. Quan dubto de per on anar pujo pel fil mateix de l'esperó buscant la línia més bonica. Al cap d'uns trenta metres ja veig la reunió i m'hi llenço de cap, ha estat un dels millors llargs nets que he fet mai.

El Miquel, que està molt animat, no dubta ni un segon i se'n va cap amunt. El principi del llarg és similar a l'anterior i fins i tot troba l'únic clau de tota la via (bastant inútil, per cert, ja que al costat hi posa un camalot groc de catàleg). També gaudeix com si hagués posat trastos tota la vida i s'empassa els seixanta metres de corda de punta a punta, fent-me patir a la reunió perquè ni el veig ni el sento. Quan arriba a la reunió crida i xiscla de felicitat.
A la lleixa de la reunió trobem les bambes dels companys que ens les han demanat des de la canal quan baixaven, si llegiu això sapigueu que les tenim guardades!

Els últims metres me'ls deixa fer tots a mi. Un parell de llargs seguint la tònica del final de l'anterior, cavalcant pel fil de l'esperó, destriant fissures on posar assegurances, rascant els dits al granit... una passada!
A dalt de tot fem foto-finish i cap avall. Déu ni do amb la baixada! Un ràpel, una desgrimpada exposada, una re-grimpada a buscar el que ens hem deixat, un altre ràpel, desgrimpada de tartera i al cap d'un bon rato reapareixem al camí de pujada a Comalestorres. És bastant tard, segurament som els últims de la zona, però baixem ben feliços i satisfets.
Ens retrobem amb l'Arnau i ens atipem de pasta per recuperar forces. Fi de festa a Cavallers, de moment, doncs ens ha agradat tant com per repetir.

Ressenya:


Aigüestortes - Cavallers

Carnestoltes (vacances V)

Esperó Cremasants, V (220 m)

Agulla Jordi Pujol, Cavallers.


Dijous, amb les cames relativament recuperades, tocava fer metres. Desestimem les vies més repetides però pugem cap a Comalestorres igualment en busca d'una línia que no aconseguim trobar i canviem de plans per enèsima vegada. Decidida la via a fer ens hi dirigim de cap tartera avall, canal amunt.
Al bell mig de la canal ens farguem l'arnés, friends, tascons i companyia i l'Arnau ens abandona de nou perquè ens cruspim la via entre el Miquel i jo. La ressenya diu que es pot arribar a la primera reunió de la via flanquejant des de la canal i això ens enreda més que ajuda. Tantegem per aquí, per allà i al final la primera opció era la bona, de cap a l'arbre on, per sorpresa, hi trobo un parell d'espits ben macos. Ja tenim R0.

El Miquel diu que vol començar a escalar i no li faig cap lleig. Vola quatre o cinc metres cap amunt fins un robust pi on frena i s'ho mira un parell de cops abans de sortir a la placa llisa. Una apretada de dents i ja està posant friends en un desplomet que supera somrient. Aquí, com que no acabem de tenir clar on dimonis estem decidim muntar reunió en un arbre, per si les mosques.
Els següents metres per mi, genial. És una passada, un seguit de ressalts prou verticals i molt fàcils de protegir on gaudeixo com un nen petit. Quan dubto de per on anar pujo pel fil mateix de l'esperó buscant la línia més bonica. Al cap d'uns trenta metres ja veig la reunió i m'hi llenço de cap, ha estat un dels millors llargs nets que he fet mai.

El Miquel, que està molt animat, no dubta ni un segon i se'n va cap amunt. El principi del llarg és similar a l'anterior i fins i tot troba l'únic clau de tota la via (bastant inútil, per cert, ja que al costat hi posa un camalot groc de catàleg). També gaudeix com si hagués posat trastos tota la vida i s'empassa els seixanta metres de corda de punta a punta, fent-me patir a la reunió perquè ni el veig ni el sento. Quan arriba a la reunió crida i xiscla de felicitat.
A la lleixa de la reunió trobem les bambes dels companys que ens les han demanat des de la canal quan baixaven, si llegiu això sapigueu que les tenim guardades!

Els últims metres me'ls deixa fer tots a mi. Un parell de llargs seguint la tònica del final de l'anterior, cavalcant pel fil de l'esperó, destriant fissures on posar assegurances, rascant els dits al granit... una passada!
A dalt de tot fem foto-finish i cap avall. Déu ni do amb la baixada! Un ràpel, una desgrimpada exposada, una re-grimpada a buscar el que ens hem deixat, un altre ràpel, desgrimpada de tartera i al cap d'un bon rato reapareixem al camí de pujada a Comalestorres. És bastant tard, segurament som els últims de la zona, però baixem ben feliços i satisfets.
Ens retrobem amb l'Arnau i ens atipem de pasta per recuperar forces. Fi de festa a Cavallers, de moment, doncs ens ha agradat tant com per repetir.

Ressenya:


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada