Patataires

per Aleix 17 de jul. 2011

Stromberg, V+ (130 m)

Gorro Frigi, Montserrat.

Avui hem pujat a Gorros amb el Miquel. Gens matiners i amb la mitja hora tard de puntualitat suïssa habitual ens hi hem acostat amb unes quantes ressenyes però amb res massa clar. Res massa clar com el dia que feia, que semblava que en qualsevol moment s'hagués de posar a ploure de valent! Al final els dubtes entre la Magdalena Superior i el Frigi es decanten pel segon i per alguna via que no pugi per la transitada vessant Est, on ja havia fet la meva primera via de Montserrat; la del Carles l'estiu de fa tres anys!

Ens repartim els llargs i em quedo amb els senars, em toca començar i em tocarà acabar. La roca de seguida és molt bona i les preses són tan espectaculars que des de la reunió li anuncio que coneixerà els camps de patates montserratins. I l'encerto perquè el segon llarg és una espectacular plantació de còdols enormes sobresortint on el més difícil és decidir quin d'ells agafar.

El tercer llarg és el millor de tota la via; el camp de patates es va posant dret a mesura que vaig avançant fins posar-se ben bé vertical, on tot i no desaparèixer les bones preses s'hi ha de fer una mica de força un parell de cops. Després un llarg d'excursions entre expansions pel Miquel i una última tirada per mi on la única dificultat és aixecar-se del bombo de sobre la reunió. El pas en sí no és complicat però m'equivoco volent sortir cap a l'esquerra i m'obliga a mirar-m'ho dues vegades. D'aquí a la creu segueix el camp de patates i de seguida som tots dos dalt del cim, la primera agulla de la muntanya pel Miquel.

Baixem per la canal i tot fent un mos decidim enfilar-nos a la Magdalena Superior però fets un parell de llargs i veient el que ens queda decidim deixar-ho estar i rapelar cap a casa. Al final els núvols amenaçadors s'han comportat i s'han endut l'aigua per deixar passar una bona ventada que ens emprenya fins al cotxe.

Una love-climbing montserratina en tota regla!