Aquestes últimes setmanes...

per Clemàstecs 19 d’oct. 2009

Aquestes últimes setmanes no hi ha hagut cap mena d'activitat important per part de la nova cordada Pau-Arnau. Important significa alguna via de varis llargs, prou destacable com per perdre una mica de temps per descriure les característiques d'aquesta. Però no per falta de ganes. Tot té una explicació.

A principis de setembre vaig patir una lesió a l'espatlla dreta, a conseqüència d'un sobre-esforç; una tarda de bloc desplomat (molt desplomat) amb uns forats pels dits, ben petits.

Una dies abans del fatídic accident faig un parell d'incursions a St. Llorenç on encadeno el meu primer 6c+ en quatre intents (dos de previs, i dos més el dia de l'encadenament). Dues setmanes després més o menys, posteriorment a les segones vacances a Benasc (on tot i lesionat faig un parell de vies de V) anem a escalar amb en Jordi un parell de vegades a a Gelida.

Començo la universitat. Quart curs, últim any. La cosa podia tenir dues opcions: Passeig semestral memorable o infern semestral memorable. Si haig de ser sincer m'esperava la primera, però a resultat ser la segona opció. En resum; em passaré a la universitat (i això des del tercer dia de classe) una jornada laboral fent feina gairebé cada dia del món.

Aquest gairebé es refereix el dijous al matí. Els dijous al matí anem a escalar a St. Llorenç amb en Pau, on després d'un primer dia de contacte, comencem a menjar-nos els 6b i a intentar alguns 6c. A destacar també un 6b a vista de bloc (això diu la ressenya! jo l'infravalor-ho). Falta el 6b net del Garraf...

Els caps de setmana... Refotuts caps de setmana. Fa tres setmanes que intentem anar a fer la Redrum a Cap del ras. El primer intent en Pau se'n adona que tenia una cita doble el dia abans i per coses de la vida, la primera cita acaba guanyant a la Redrum.

El segon cap de setmana aconseguim sortir ben d'hora el dematí, però el cel és fosc i decidim anar a provar sort a Montserrat. En Pau tria la Punsola però en arribar, el típic cotó-fluix clavat sobre el Cavall Bernat ens en fa desdir de seguida. Decidim anar al Frigi a fer alguna de les múltiples vies assequibles que hi ha, però xerrant xerrant, ens saltem el trencall i acabem darrera la Magdalena Superior. En resum; acabem fent una excursió.

El tercer cap de setmana, aquest darrer, aconseguim arribar a peu de via. Les ganes hi són i la motivació es respira a l'ambient. Aquesta vegada però, el destí ens torna a jugar una mala passada. Abans que nosaltres arriba una altra cordada. Ens esperem a peu de via a sota d'un pi perquè la cordada de davant avanci una mica, aviam si podem incorporar-nos a l'itinerari. Les vistes són magnífiques, fins i tot fem unes quantes fotos a peu de via. Però al cap d'una hora i mitja el cap de cordada encara no ha arribat a la segona reunió... La via té nou llargs, a una hora per llarg, són la una del migdia... un no gens complicat càlcul ens condueix a intentar fer una mica d'esportiva a Terradets.

I aquest cap de setmana diuen que plourà...(Sempre ens quedarà la Falconera!)

En breu unes quantes fotos de les vacances.