Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Aigüestortes - Restanca. Mostrar tots els missatges
Evident, V (220m)
Tuc de Tumeneia.
Sortir del cotxe entre aplaudiments, encara que no siguin per tu, és un luxe. Com també és un luxe que et portin el del cinc. El que no és tan luxe és el que pesa la motxilla, anem armats fins les dents i aquesta vegada la neu no ens farà canviar de plans.
La pujada se'ns fa llarga. Sortim del cotxe a l'hora de dinar del dissabte i arribem a peu de paret a l'hora d'esmorzar del diumenge. Suposo que ens hem perdut o potser hem estat donant voltes sota les estrelles, qui sap.
Tenia moltes ganes de tornar a escalar als Pirineus i no podríem haver escollit millor via. Sobre el paper molts llargs de quart i algun parabolt. Sobre el granit algun quart que cinqueja (segon i cinquè) i les expansions que només indiquen el camí a seguir.
Camí a seguir redundantment evident. M'enlairo del fons d'una fangosa rimaia i abans d'arribar al primer bolt ja em sento en la meva salsa. A més la segona part del primer llarg t'obliga a fer twerking enfora amb les mans en una llastra i les primeres adherències del dia, per anar agafant ritme.
L'inici del segon és una cabronada però te'n vas oblidant a mida que segueixes amunt fent passos de ninja amb el seguro allà baix, però vaig bé, em sento bé, sóc on volia.
La tercera és l'encant de la via, una tirada cinc estrelles de les millors que hem tocat en aquest grau. Llàstima que es fa curt i quan te n'adones estem esmorzant al jardí de sota l'últim llarg.
Allau de dubtes influenciats pel saber que cap a la dreta hi ha una sortida gratuïta. Em faig el valent i cap amunt. Dos micros clavats a la molsa per superar el pas i una tirada de tràmit per fer cim.
La baixada ja la coneixem i la temporada que comença ara també, som-hi!
Evidentment
per Aleix
Cresta de les Torres, IV+ (700m)
Tuc de Tumeneia (2.783m), La Restanca.
Sortim amb la panxa plena d'un bon restaurant i emprenen la pujada al galop del Ford Escort del 97 del col·lega. Serà per l'hamburguesa, pel xupa xups o pels cavalls de colors però quan arribem al llit caiem rodons. No, al llit no, que això és parc i no s'hi pot dormir. O sí, perquè és pre-parc i estem a més de no sé quants metres d'alçada. Total que davant del dubte, i com que som uns tios legals, diré que vam dormir al llit. O que vam pujar i baixar el mateix dia. O lo que vulgueu, tot menys vibac, que espantaríem els óssos que espantaven les vaques que espanten els turistes que tant pasturen per aquí dalt!
No hi ha hagut pebrots d'anar on havíem d'anar ni d'agafar els esquís per gestionar aquestes neus perennes, tant crescudes aquest estiu. Un anàlisis ràpid i en calent de la situació ens empeny a esmorzar al coll que vessa cap al sud, on tampoc hi ha més verd que blanc però almenys el sol hi escalfa de valent. L'estratègia és ben fàcil; fem aquesta cresta fàcil però del tot desconeguda i un cop al cim ja ens buscarem la vida per baixar sense tocar neu.
Tirem amb bambes, menyspreant el cotarro. Un diedre, un ràpel. Cresta, diedre, un ràpel. Que bé que ja no hem de fer més ràpels eh? Per la part dels ous! Un altre ràpel. Però aquesta última baixada ens deixa davant d'un mur que acollona. Deduïm la línia més senzilla i l'endevinem. Passem collint bolets gegants com berrugues de granit i espeteguem al cim del Tumeneia, visca!
La baixada era l'aposta doble. Sense haver-la vist ens la juguem a trobar una congesta de neu que no ens deixi baixar i acabem a Cavallers, des-fent l'eterna cresta o al fons del barranc. Per sort el Sol ha treballat més aquell vessant i arribem a peu pla sense tocar neu. Però per tornar al prat dels óssos que espantaven vaques que espanten turistes encara ens toca fer un últim ràpel de regal, per canviar de vall. Recollim paradeta i cap avall, que aquestes contrades queden massa lluny de casa i demà encara és dilluns.
Ressenya:
Cavalls de colors
per Aleix
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Aigüestortes - Restanca. Mostrar tots els missatges