Segueix-nos:

Tuc de la Cigalera, 2.497m

Port de la Bonaigua, Pallars Sobirà.


Avui toca descans, que ahir ja vam fer bona feina i demà en volem fer de més bona encara. Però estem de vacances i som tant a prop de les muntanyes que no ens podem (ni volem) quedar a casa. La tarda anterior, entre partida i partida, amb la cervesa a la mà i el mapa sobre la taula, vam debatre extensament sobre què podríem fer avui.


La idea principal la teníem tots ben clara: a dinar a casa per fer una senyora barbacoa. Com que no ens volíem cansar massa i no sabíem si estaríem massa cansats vam decidir que aparcaríem a la Bonaigua i que alguna cosa trobaríem per allà.


Ben dormits, sense matinar i sense massa agulletes a les cames ens plantem a la Bonaigua. Els núvols flirtegen entre el Pallars i l'Aran i nosaltres flirtegem amb els núvols. En un obrir i tancar d'ulls estem al llom que porta al cim que hem trobat més a prop i no estem sols; un grupet ens obre traça i un basc ens segueix per darrera.


Al cim, temptacions. La temptació d'anar més lluny i més amunt, resseguint la carena que porta al Cap del Muntanyó d'Àrreu la descartem perquè ja és hora d'anar a encendre el foc. La temptació de baixar cap al sud, per una vall que s'obre camí fins la Mare de Déu de les Ares, la descartem per l'incògnita de no saber què hi haurà més enllà i per la certesa de que les suds estan molt inestables. Per tant recollim i tornem per on hem vingut.


Una baixada molt curta però un premi ben merescut. Tota la tarda de sobretaula al jardí, perseguint el Sol però en màniga curta, amb la panxa ben plena i alternant cafès i ratafies. Qui pogués ser sempre tan a prop d'on volem ser!


La barbacoa

Tuc de la Cigalera, 2.497m

Port de la Bonaigua, Pallars Sobirà.


Avui toca descans, que ahir ja vam fer bona feina i demà en volem fer de més bona encara. Però estem de vacances i som tant a prop de les muntanyes que no ens podem (ni volem) quedar a casa. La tarda anterior, entre partida i partida, amb la cervesa a la mà i el mapa sobre la taula, vam debatre extensament sobre què podríem fer avui.


La idea principal la teníem tots ben clara: a dinar a casa per fer una senyora barbacoa. Com que no ens volíem cansar massa i no sabíem si estaríem massa cansats vam decidir que aparcaríem a la Bonaigua i que alguna cosa trobaríem per allà.


Ben dormits, sense matinar i sense massa agulletes a les cames ens plantem a la Bonaigua. Els núvols flirtegen entre el Pallars i l'Aran i nosaltres flirtegem amb els núvols. En un obrir i tancar d'ulls estem al llom que porta al cim que hem trobat més a prop i no estem sols; un grupet ens obre traça i un basc ens segueix per darrera.


Al cim, temptacions. La temptació d'anar més lluny i més amunt, resseguint la carena que porta al Cap del Muntanyó d'Àrreu la descartem perquè ja és hora d'anar a encendre el foc. La temptació de baixar cap al sud, per una vall que s'obre camí fins la Mare de Déu de les Ares, la descartem per l'incògnita de no saber què hi haurà més enllà i per la certesa de que les suds estan molt inestables. Per tant recollim i tornem per on hem vingut.


Una baixada molt curta però un premi ben merescut. Tota la tarda de sobretaula al jardí, perseguint el Sol però en màniga curta, amb la panxa ben plena i alternant cafès i ratafies. Qui pogués ser sempre tan a prop d'on volem ser!


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada