Montselàndia

per Aleix 17 de nov. 2017

Little Bighorn, 7a (175m)

Roca Gris, Montserrat

G.E.M., 6a+ (150m)

Plecs de la Vinya Nova, Montserrat

Una vegada més, tornem a passar el dia en aquest parc d'atraccions que tenim a prop de casa i que tant ens agrada. Hi anem directes, sense ni parar a fer el cafè, perquè si avui parem al bar ens hi quedem a dinar! Ja és migdia, ahir vam anar a dormir tard.

Arribem a l'entrada sud del parc, per on de moment no cal pagar entrada, seguint una comitiva, entre fúnebre i nupcial, de cotxes que lluiten per no empolsegar-se massa. Esquivem ponis, gossos i nens amb patinet pels camps d'oliveres i aparquem al mateix restaurant on per sort encara queda lloc. I ho fem al costat d'una colla respectuosa que, com nosaltres, es dividirà en dues cordades.

Avui el parc és ple, com cada diumenge, i les atraccions de moda deuen ser a petar de gent pel rebombori que se sent. Veiem gent a l'Aresta Ribas, a la Urquiza Olmo, a la Mickey Mouse, a l'Esparreguera... Però per sort no ens cal fer cua, només hem d'estar atents a les pedres que llencen les cabres i els cabrits més matiners que nosaltres.

Ens separem per agilitzar la cosa, deu ser la una i comença a arribar una flaire de carn a la brasa difícil de defugir. El Miquel i jo ens quedem a la primera fissura de la canal, al costat dels companys d'aparcament, mentre l'Arnau i la Marta se'n van canal amunt, dues o tres fissures més enllà.

Un parell de llargs més tard ens tornem a saludar, cadascú immers en la seva pròpia muntanya russa. Reunió, lliure, pilla, corda... La cançó de moda, tothom la canta per aquí! A mi se m'enganxa al cap l'estrofa del "pilla, pilla, pilla!" I em passo tot el tercer llarg cantant-la. I al pobre Miquel, de tant pillar, se li acaba enganxant també!

De seguida canviem la cançó per xiulets més alegres, més o menys allà on s'acaben les dificultats i comença a fer olor a cim. La cordada amiga ja deu ser a dalt així que ens afanyem abans no marxin sense nosaltres per poder compartir cordes de baixada.

I comença l'atracció reina del parc. Una preciosa posta de Sol mentre recollim trastos és el preludi perfecte per al combo que ve a continuació; tres llargs ràpels, de nit i plovent! I no escatimen en gastos aquí; manyocs de corda, frontals compartits i un fred que pela fan de traca final del castell de focs d'avui. En un tres i no res som al cotxe, ja no queda ningú al parc, sembla que la gent s'ha perdut l'espectacle d'última hora!

Ressenyes: