Segueix-nos:

Aresta GER, V (180m)

Roc Ponent, Barranc de Castellfollit.

Paranoia nocturna, 6a (95m)

Torre del Moro, Barranc de Castellfollit.



Segurament a tots ens han fet la pregunta:

-I tu, com vas començar a escalar i perquè?

Doncs en el meu cas el got el va omplir la tradició familiar. Vacances al Pirineu, als Alps, excursions a peu a Montserrat, St. Llorenç, Prades, Montsec, Cadí. També van influir-hi els dissabtes de senderisme amb la unió excursionista, arrossegat pel meu pare. Ell no va començar aquí, sinó a les muntanyes de Prades, camí amunt, cova avall. En definitiva només vaig necessitar un empenta per posar-me a escalar, la resta ja estava tota feta.


Ara parles de Prades i el primer que et ve el cap és Siurana. Però quan el meu pare en parla, sento sovint la Riba, la Febró, la Mussara i un llarg etcètera de noms que no aconsegueixo recordar. Potser no hi ha grans parets, però si busques, algunes coses es poden trobar, més enllà del més conegut. Empès pel romanticisme i algunes piades trobades per la xarxa (i que el temps no acompanyava gaire) vam fer via cap al barranc de Castellfollit, molt aprop de Montblanc.

La primera jornada fem l'aresta GER. Diuen que és la via més llarga de tota la serra de Prades i a més a més, curiosament, la roca és un granit prou franc. Potser no és com el del Pirineu, però és agraït. La via no té cap misteri, i si t'equivoques diria que pots seguir altres camins sense cap mena de dificultat afegida.


La segona jornada, amb la meteorologia una mica més incerta, provem la Paranoia nocturna. Dic provem, perquè les nostres forces i la nostre fortalesa mental estaven com el dia. Molt gris. Aquesta via tampoc té cap secret, tot és qüestió de seguir els parabolts (si es pot). Nosaltres vam baixar de la tercera reunió ja que és va posar a ploure, però es pot continuar fins al cim.

En resum, un lloc on queden un parell de vies interessants per fer, solitari i força bonic. Evidentment el meu pare ja hi havia estat...

Ressenyes:



Serra de Prades

Fira medieval a Montblanc

Aresta GER, V (180m)

Roc Ponent, Barranc de Castellfollit.

Paranoia nocturna, 6a (95m)

Torre del Moro, Barranc de Castellfollit.



Segurament a tots ens han fet la pregunta:

-I tu, com vas començar a escalar i perquè?

Doncs en el meu cas el got el va omplir la tradició familiar. Vacances al Pirineu, als Alps, excursions a peu a Montserrat, St. Llorenç, Prades, Montsec, Cadí. També van influir-hi els dissabtes de senderisme amb la unió excursionista, arrossegat pel meu pare. Ell no va començar aquí, sinó a les muntanyes de Prades, camí amunt, cova avall. En definitiva només vaig necessitar un empenta per posar-me a escalar, la resta ja estava tota feta.


Ara parles de Prades i el primer que et ve el cap és Siurana. Però quan el meu pare en parla, sento sovint la Riba, la Febró, la Mussara i un llarg etcètera de noms que no aconsegueixo recordar. Potser no hi ha grans parets, però si busques, algunes coses es poden trobar, més enllà del més conegut. Empès pel romanticisme i algunes piades trobades per la xarxa (i que el temps no acompanyava gaire) vam fer via cap al barranc de Castellfollit, molt aprop de Montblanc.

La primera jornada fem l'aresta GER. Diuen que és la via més llarga de tota la serra de Prades i a més a més, curiosament, la roca és un granit prou franc. Potser no és com el del Pirineu, però és agraït. La via no té cap misteri, i si t'equivoques diria que pots seguir altres camins sense cap mena de dificultat afegida.


La segona jornada, amb la meteorologia una mica més incerta, provem la Paranoia nocturna. Dic provem, perquè les nostres forces i la nostre fortalesa mental estaven com el dia. Molt gris. Aquesta via tampoc té cap secret, tot és qüestió de seguir els parabolts (si es pot). Nosaltres vam baixar de la tercera reunió ja que és va posar a ploure, però es pot continuar fins al cim.

En resum, un lloc on queden un parell de vies interessants per fer, solitari i força bonic. Evidentment el meu pare ja hi havia estat...

Ressenyes:



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada