L'empenta invisible

per Aleix 27 de gen. 2015

Inversió tèrmica, 6b+ (250m)

Cap del Ras, Àger

Mires avall i allà està, penjat com un xoriç. Se li clava l’arnès a la cintura i ja se li ha adormit el peu de tenir-lo descalç sobre aquella pedra que fa una estona semblava tan còmoda. El coll el té garratibat de mirar amunt i la mà suada d’aguantar la corda, però allà està, lluitant en silenci contra manyocs de corda inimaginables perquè no et molestin a tu.

Mentre a tu, egoista, et va tot bé i et limites a xalar de valent amb el que t’ocupa ell s’abstreu i pensa en les seves coses. Amb sort et fa alguna foto. Sovint intenta explicar-te alguna cosa però a tu només t’arriben remors que t’entren per una orella i surten per l’altra. Quan no, quan tots els astres estan alineats, es limita a xiular o taral·larejar la primera cançó enganxifosa que li passa pel cap, cançó que sovint és la mateixa que gastes tu perquè és l’última que heu sentit abans de sortir del cotxe.

Però no sempre és tot de color de roses. Quan tu passes por ell vibra al uníson del tremolor de les teves cames. Si fa massa estona que no pots posar res et senyala algun forat que, segurament, a tu et sembla inútil. La corda li transmet tot el que a tu et passa i resta nerviós fins que no l’encintes de nou.

Des d’allà baix sap com tractar-te. Sap quan no necessites més que el silenci per sortir-te’n sol o si el que necessites és una bona esbroncada per què has fet algun disbarat. Sap el mateix que tu, que allò ho pots fer, només que ell ho sap i s’ho creu sense inventar excuses. Llavors diu la paraula clau de torn, tu te l'escoltes i te'n surts, sense més. I si pel que sigui tu no tens inspiració aquell dia, et limites a repetir això les vegades que faci falta fins a dalt.

A vegades és més forta una paraula encertada des de la reunió que els teus dèbils dits controlats per una ment recargolada. Sovint, sense l'empenta invisible que t'arriba des de baix no puges. Si ell no és allà, tu no arribes fins aquí.  

Ressenya: