A primera vista

per Aleix 30 de gen. 2015

Il·lusions d'hivern + Columna del Verdet

Pedraforca.

Des de que les nostres mirades es van creuar aquell dia que els meus somnis i il·lusions han fantasiejat amb les teves corbes. Però tu això no ho sabies. Tu gairebé no em vas voler ni veure aquell primer dia, miraves cap un altre cantó, com has fet tantes altres vegades.

Jo t’he vingut a buscar sovint i tu no hi eres. T’has amagat de mi tots aquests anys i les poques vegades que hem coincidit t’has mostrat tan delicada i inaccessible que no he gosat ni acostar-me a tu. Fins avui.

Avui eres allà i les nostres mirades s’han tornat a creuar de nou, només que avui jo ja no tenia ulls per cap altra. Tremolant només de mirar-te he sabut des del primer instant que avui sí, avui era el dia, avui per fi intentaríem conciliar tots aquests anys de desavinença.

Tu no les tenies totes, com jo, i m’ho has posat força difícil. T’has fet l’estreta, demanaves paraules dòcils i tendres carícies, es veia de lluny que no series fàcil. Però no podia mirar cap enlloc més que cap a tu, no hi havia ningú més a la festa que nosaltres dos. I ho hem fet.

Estava nerviós perquè un rebuig per part teva era més que probable però ho havia d’intentar fer ben fet i he renunciat a qualsevol estratègia complicada que embrutés el moment. T’he acariciat, amb delicadesa, murmurant-te paraules d’amor a cau d’orella. Amb suavitat, poc a poc però decidit, t’has anat estovant.

La teva rigidesa impertorbable inicial s’ha convertit en una dansa suau primer i en una festa esbojarrada després. Estàvem fets l’un per l’altre i ballàvem com un sol ésser. Un frenessis efímer però d’una intensitat difícil d’esborrar. Un èxtasis concentrat en uns minuts on el temps s’ha aturat i he pogut gaudir de tu com si fos una eternitat.

Però la música s’ha acabat i he hagut de marxar. Només ha estat un ball, una cançó, però ha valgut la pena l’espera i el teu somriure de complicitat al acomiadar-nos em fa pensar que em faràs repetir tot el joc de la seducció, que t’hauré de tornar a buscar sense saber quan em concediràs un altre ball.

Ara miro enrere i tinc la sensació de que només ha estat un pestanyeig. Com un drogoaddicte enamorat ja torno a necessitar la meva dosis i sé què el que tu m’has donat em costarà de trobar així que vindré a buscar-te de nou, t’ho prometo.