Segueix-nos:

Badalona, V- (195m)

Gorro Frigi, Montserrat.


Sóc al bell mig del flanqueig del primer llarg, un flanqueig ben assegurat.Vaig de segon i avui els meus peus de gat no s'agafen com de costum. Amb traça i constància encadeno un pas rera l'altre fins a la reunió. He patit per falta de costum, suposo que quan algú estrena gats això pot passar.

El segon llarg és vertical i el veig amb presència. Els peus no em patinen en cap moment però en algun pas d'adherència no les tinc totes i m'aferro amb força als grans i petits cantells que trobo. L'Aleix m'anima des de la reunió per motivar-me; si he fet el primer llarg de flanqueig per la resta no cal patir.


El tercer llarg ja és un altre tema. Començo a agafar confiança en els meus nous peus de gat i la cosa ja rutlla. Ara tot es converteix en una nova experiència, fins i tot fascinant. Vaig de segon, els cantells són generosos i fins i tot m'atreveixo a fer pasos d'adherència.


El quart llarg ja esdevé un plaer i fins i tot gaudeixo de les meves sabatilles d'escalada noves. La roca és impressionant i em començo a preguntar que perquè no l'he obert jo. Llàstima que la via ja s'estigui acabant. Ara em veig capaç de fer-ho.


L'últim llarg el recordo molt. Vaig fer-lo de primer ara fa un grapat d'anys, fèiem la via del Carles. Era la segona via (no la primera...) que feia ha Montserrat i tinc molt present amb la delicadesa i la tensió amb la que vaig fer els primers metres fins a la sabina. Encara no sabia que era escalar sense assegurances fixes i va ser tota una autèntica aventura.


Avui, i malgrat els meus gats, el pujo a la velocitat del llamp, sense que m'importi la distància fins a la sabina. Quan arribo al cim puc assaborir l'avantatge dels meus nous peus de gat. No cal que em descalci, puc anar fins al cotxe, fins i tot fins a casa, sense treure'ls dels peus!

Ja ho havia fet sobre granit, però sobre el conglomerat de Montserrat ha sigut una nova experiència. De fet és evident que aquesta via es va obrir amb uns peus de gat molt menys moderns que els meus.

Ressenya:


Montserrat - Gorres Montserrat - Llegenda

Estrenant peus de gat

Badalona, V- (195m)

Gorro Frigi, Montserrat.


Sóc al bell mig del flanqueig del primer llarg, un flanqueig ben assegurat.Vaig de segon i avui els meus peus de gat no s'agafen com de costum. Amb traça i constància encadeno un pas rera l'altre fins a la reunió. He patit per falta de costum, suposo que quan algú estrena gats això pot passar.

El segon llarg és vertical i el veig amb presència. Els peus no em patinen en cap moment però en algun pas d'adherència no les tinc totes i m'aferro amb força als grans i petits cantells que trobo. L'Aleix m'anima des de la reunió per motivar-me; si he fet el primer llarg de flanqueig per la resta no cal patir.


El tercer llarg ja és un altre tema. Començo a agafar confiança en els meus nous peus de gat i la cosa ja rutlla. Ara tot es converteix en una nova experiència, fins i tot fascinant. Vaig de segon, els cantells són generosos i fins i tot m'atreveixo a fer pasos d'adherència.


El quart llarg ja esdevé un plaer i fins i tot gaudeixo de les meves sabatilles d'escalada noves. La roca és impressionant i em començo a preguntar que perquè no l'he obert jo. Llàstima que la via ja s'estigui acabant. Ara em veig capaç de fer-ho.


L'últim llarg el recordo molt. Vaig fer-lo de primer ara fa un grapat d'anys, fèiem la via del Carles. Era la segona via (no la primera...) que feia ha Montserrat i tinc molt present amb la delicadesa i la tensió amb la que vaig fer els primers metres fins a la sabina. Encara no sabia que era escalar sense assegurances fixes i va ser tota una autèntica aventura.


Avui, i malgrat els meus gats, el pujo a la velocitat del llamp, sense que m'importi la distància fins a la sabina. Quan arribo al cim puc assaborir l'avantatge dels meus nous peus de gat. No cal que em descalci, puc anar fins al cotxe, fins i tot fins a casa, sense treure'ls dels peus!

Ja ho havia fet sobre granit, però sobre el conglomerat de Montserrat ha sigut una nova experiència. De fet és evident que aquesta via es va obrir amb uns peus de gat molt menys moderns que els meus.

Ressenya:


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada