Sardanes entre boires

per Aleix 27 d’oct. 2012

La broma de Satan, 6c (100 m)

Mirador dels Ermitans, Montserrat.

És tardor i m'ho demostra el despertador, fent-me saltar del llit que encara no ha sortit el Sol. Avui toca fer el què a l'estiu amb el Lluís eren tardes però en un matí, ser a dinar a casa i arribar a temps a treballar a la tarda.

Tot just començar a pujar escales ja veiem que està tot xop; el bosc fa olor d'humitat, la boira ens amaneix les vistes i la roca sua regalims d'aigua per tot arreu, però fins a peu de via sense titubejar. Un cop al bosc penjat, als peus d'El Camí de l'Alsina i l'Àrea de Servei, decidim que serà millor canviar de plans i fer El Camí del Xas. Busquem i rebusquem els suposats excessius parabolts grocs però l'únic que trobem és una taca groga amb el forat d'una expansió que ja no hi és, la deuen haver desequipat.

Vist el panorama decidim tornar a l'idea original tot i els boscos penjats i els evidents regalims de la primera reunió.

Les primeres tres o quatre xapes em tomben de mala manera i per no fer la marranada més llarga encara cedeixo els dos primers llargs al Miquel, que els empalmarà en un de sol. Els dos trams més durs li fan suar la samarreta però amb un parell de renecs es planta a la segona reunió de la via.

Quan començo a pujar, a tot just dos metres de terra, comencen a caure gotes. Decideixo que si m'he de mullar em mullaré igual tant si vaig amunt com avall i segueixo amunt fent ús de tècniques artificioses poc acurades...

A mitja paret canviem de papers i enfilo de primer. Placa, rampa, sostret, bosc, panxa i una grimpada fins la barana del mirador, on és més còmode fer reunió. Tot i que l'amenaça de pluja no ha desaparegut, mentre escalo no noto les gotes i me n'oblido però escalo fatal, amb presses i neguitejat. A mig llarg, en un bosc, decideixo desemboirar-me. Respiro fons intentant deixar la ment en blanc però el repicar de campanes i la música de sardanes del monestir m'ho impedeixen. Toca acabar de rematar-ho al ritme de la música.

Al cim, entrepà, glop d'aigua i cap al cotxe. No es pot anar a escalar amb pressió d'haver de ser enlloc a cap hora, no ho gaudeixes com caldria. Al final, però, hem escalat, no ens hem mullat i a l'hora a casa, no ens podem queixar.