Ruixats generalitzats

per Aleix 13 d’oct. 2012

Escabroni Escapullini, V (130 m)

Miranda de Can Jorba, Montserrat.

Dimarts se m'estavellen per darrera amb el cotxe, dimecres torno a casa amb la grua, dijous se m'espatlla el mòbil i divendres, que necessito escalar, em trobo amb una predicció meteorològica del tot penosa. 

Lluny de resignar-me moc fitxes, que sembla que cap al Montsec no hi ha de ploure. El Miquel ens deixa tirats i l'Arnau dorm una mica més del previst però les meves necessitats vitals no s'esvaeixen gens, s'ha d'escalar. Àger sona molt lluny amb aquest cel amenaçador però res com entendre's bé amb el col·lega:

- Gastar tants euros en benzina i que ens plogui...
- Anem a Montserrat fins que ens fotem xops?
- Poca aproximació? Via ràpida? Can Jorba?
- Som-hi! Però no ho repeteixis massa que encara me'n penediré...

No ens ha calgut res més per plantar-nos els primers a l'aparcament de Can Jorba i d'allà a peu de via. No tenim cap ressenya però sabem que hi ha una línia d'expansions a la dreta de la Sol Solet i amb això en tenim prou.

Ens acacen dues cordades de veterans que de seguida deixem enrere mentre esbrinen quina via és quina entre la Escapullini i la BMK, cosa que a nosaltres ens és igual ja que a cada reunió triem per quina via seguir (van les dues anguniosament paral·leles i creuant-se un parell de cops). Al final resulta que hem fet un nyap entre les dues; primer i últim llarg de la Escabroni Escapullini i els del mig per la Bego-Kush.

L'aventura ens la muntem nosaltres a base de riures, batalletes, un ensurt en forma de còdol arrencat i comentant els periples dels veïns, que foten un enrenou digne d'admirar.

Amb una estoneta agraïda som a dalt de tot a punt per baixar a corre cuita, que la natura truca, i a l'hora de dinar ja som a casa. Hem salvat el dia i no ens hem mullat!

Ressenya: