Segueix-nos:

Vilmanbar, 6a (130 m)

Serrat de la Pastereta, Montserrat.



A vegades Montserrat et posa entrebancs i complicacions per fer-te tornar cap a casa amb la cua entre les cames, ja sigui amb aproximacions recargolades, inflant-te els braços o no deixant-te passar tant segur com voldries, però a voltes tot sembla senzill i és llavors quan la paret et dóna el que estaves buscant.

Diumenge va ser un dels dies en que les coses flueixen. Malgrat l'espurna de ressaca, l'horari intempestiu i l'acalorada durant l'aproximació quan ens vam enfilar paret amunt tot va rutllar de la millor de les maneres. No buscàvem complicacions en forma de por ni de força i la via va ser fàcil i ben equipada, perfecte.

El primer llarg, que més que difícil és emprenyador, et deixa a una primera reunió un pèl atrotinada amb la sensació de que has escalat molt malament però de seguida canvia la cosa; d'aquí en amunt el rocam és impressionant i només queda temps per gaudir-ne i escalar tot xerrant, xiulant i fent gresca.
A l'últim llarg ens fa mandra fer el flanqueig per la feixa i sortim recte amunt per la Funció Clorofíl·lica, que sembla el més lògic des d'on som, però acabem al mateix lloc on sembla que acabi tothom (hi ha tres reunions a tocar l'una de l'altra). Des d'aquí tres ràpels cap avall discutint aviam qui baixa primer i cap a veure el futbol, que ens interessa tant que arribem a misses dites. Però lo primer és lo primer no?

Ressenya:


Montserrat - Sant Pere

La cara amable

Vilmanbar, 6a (130 m)

Serrat de la Pastereta, Montserrat.



A vegades Montserrat et posa entrebancs i complicacions per fer-te tornar cap a casa amb la cua entre les cames, ja sigui amb aproximacions recargolades, inflant-te els braços o no deixant-te passar tant segur com voldries, però a voltes tot sembla senzill i és llavors quan la paret et dóna el que estaves buscant.

Diumenge va ser un dels dies en que les coses flueixen. Malgrat l'espurna de ressaca, l'horari intempestiu i l'acalorada durant l'aproximació quan ens vam enfilar paret amunt tot va rutllar de la millor de les maneres. No buscàvem complicacions en forma de por ni de força i la via va ser fàcil i ben equipada, perfecte.

El primer llarg, que més que difícil és emprenyador, et deixa a una primera reunió un pèl atrotinada amb la sensació de que has escalat molt malament però de seguida canvia la cosa; d'aquí en amunt el rocam és impressionant i només queda temps per gaudir-ne i escalar tot xerrant, xiulant i fent gresca.
A l'últim llarg ens fa mandra fer el flanqueig per la feixa i sortim recte amunt per la Funció Clorofíl·lica, que sembla el més lògic des d'on som, però acabem al mateix lloc on sembla que acabi tothom (hi ha tres reunions a tocar l'una de l'altra). Des d'aquí tres ràpels cap avall discutint aviam qui baixa primer i cap a veure el futbol, que ens interessa tant que arribem a misses dites. Però lo primer és lo primer no?

Ressenya:


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada