Segueix-nos:

Esperó del Místic, 6a (135m)

Roca d'Esparreguera, Montserrat.


Divendres, amb en Lluís, tornem a l'ombra nord-Montserratina que ja ens enyorava perquè el dimecres li vam fer el salt amb els corcs. Després de donar prou la talla a les plaques de la Monòlit Groc decidim que “progressem adequadament” i, per tant, ens declarem aptes per enfilar per aquesta successió de plaques.
Fem l'aproximació més curta que haguem fet mai i decidim fer dos llargs seguits cadascú perquè creiem que els metres més bonics seran la segona i quarta tirada. Em prenc la llibertat de començar jo sense gairebé ni preguntar i de seguida estic encalladissim al primer parabolt, el pas més complicat de la via. Fa molta calor i no puc confiar en les meves mans de manera que escalo fatal i no gaudeixo gens però arribo victoriós a la primera reunió havent fet un primer tast de l'aire entre expansions.

La segona tirada em surt un pèl millor; no és ni tant discontínua ni tant difícil i només m'encallo en una panxeta a mig llarg on, un cop superada, ja comença a tombar el tema i, com diu el Lluís, agafo la carmanyola i me'n vaig d'excursió.
Acabada la meva part de la feina li toquen dos llargs al Lluís. El primer dels dos resulta ser el que més ens ha agradat de la via, tot i que es fot un bon fart de renegar cada cop que ha de fer algun petit flanqueig. No sé perquè rondina tant si després sempre fa ell tots el flanquejos!
La quarta tirada és una senyora placa, un xic tombada, tot i que no fa de massa bon escalar. Presa petita, equilibri i respirant fons de seguida arriba a la reunió des d'on ja teníem pre-decidit que donaríem la via per acabada.
Són gairebé les nou quan comencem a rapelar i acabem arribant al camí de Sant Joan que és negra nit i la lluna ja adorna les siluetes conglomerades. Jo ja ho deia que se'ns faria de nit una hora o altra!
Unes galetes, aigua fresca i amb el cotxe cap a casa comprovem que sí, que l'aproximació ens surt de franc, la gran descoberta del dia!
Montserrat - Santa Cova

Excursions a l'ombra

Esperó del Místic, 6a (135m)

Roca d'Esparreguera, Montserrat.


Divendres, amb en Lluís, tornem a l'ombra nord-Montserratina que ja ens enyorava perquè el dimecres li vam fer el salt amb els corcs. Després de donar prou la talla a les plaques de la Monòlit Groc decidim que “progressem adequadament” i, per tant, ens declarem aptes per enfilar per aquesta successió de plaques.
Fem l'aproximació més curta que haguem fet mai i decidim fer dos llargs seguits cadascú perquè creiem que els metres més bonics seran la segona i quarta tirada. Em prenc la llibertat de començar jo sense gairebé ni preguntar i de seguida estic encalladissim al primer parabolt, el pas més complicat de la via. Fa molta calor i no puc confiar en les meves mans de manera que escalo fatal i no gaudeixo gens però arribo victoriós a la primera reunió havent fet un primer tast de l'aire entre expansions.

La segona tirada em surt un pèl millor; no és ni tant discontínua ni tant difícil i només m'encallo en una panxeta a mig llarg on, un cop superada, ja comença a tombar el tema i, com diu el Lluís, agafo la carmanyola i me'n vaig d'excursió.
Acabada la meva part de la feina li toquen dos llargs al Lluís. El primer dels dos resulta ser el que més ens ha agradat de la via, tot i que es fot un bon fart de renegar cada cop que ha de fer algun petit flanqueig. No sé perquè rondina tant si després sempre fa ell tots el flanquejos!
La quarta tirada és una senyora placa, un xic tombada, tot i que no fa de massa bon escalar. Presa petita, equilibri i respirant fons de seguida arriba a la reunió des d'on ja teníem pre-decidit que donaríem la via per acabada.
Són gairebé les nou quan comencem a rapelar i acabem arribant al camí de Sant Joan que és negra nit i la lluna ja adorna les siluetes conglomerades. Jo ja ho deia que se'ns faria de nit una hora o altra!
Unes galetes, aigua fresca i amb el cotxe cap a casa comprovem que sí, que l'aproximació ens surt de franc, la gran descoberta del dia!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada