Segueix-nos:

Monòlit Groc, 6a (200m)

Esperó d'Olesa, Montserrat.

Divendres a la tarda Sant tornem-hi cap a Montserrat amb el Lluís. El camí del'Alsina se'ns va fer curt i fàcil i portem propostes més ambicioses d'entre les quals decidim començar amb aquesta del càmping.

Degotalls amunt ens trobem una gorra blava de rapero que ens enduem cap a la paret tot fent que les russes ens mirin amb certa incredulitat, tanta que ens acaben fent fotos tot just quan deixem el camí turístic i enfilem pel dret cap a la roca.

Els tres primers llargs, els rostolls que diuen, els fem desencordats tot i que no tan fàcilment com diu la ressenya de manera que quan cacem la corda fixa i ens enganxem a la R4 respirem un xic alleugerits.
El primer llarg me'l cedeix amablement i, tot i que el primer tros de roca sembla trencadís, gaudeixo de valent amb una tirada de placa molt mantinguda que em fa apretar les dents fins que no arribo a la reunió. Realment el que m'ha costat més ha sigut mantenir el coco al seu lloc cada cop que enfilava d'un parabolt cap a l'altre però ha estat un bon exercici de psicologia escaladora.

Els següents metres sembla que no són tant verticals i el Lluís se'ls cruspeix encantat, tot i que també li tremola la cama en algun moment i també fa exercici de cap. A mi em semblen més fàcils i els aprofito per acabar de foradar els peus de gat, quina ruïna!

A la reunió ens preguntem quina hora és i ens enduem una sorpresa, son les vuit del vespre. El problema és que de la via es baixa rapelant i creiem que el temps que ens queda de llum és el que tardaríem en fer les dues següents tirades o en fer els dos ràpels. Ens mengem unes galetes i tirem cap avall donant la via per acabada ja que no creiem que el que queda sigui millor que el que ja hem fet i sabent que no vindrem pas a acabar-la del tot.

Arribem al camí del càmping que ja es fa fosc però no ens ha calgut el frontal. Cap al cotxe i cap a casa, que hi arribo a les dotze. Segon atac i més contents que el primer; aquesta setmana un parell més!
Montserrat - Santa Cova

Serà rutina?

Monòlit Groc, 6a (200m)

Esperó d'Olesa, Montserrat.

Divendres a la tarda Sant tornem-hi cap a Montserrat amb el Lluís. El camí del'Alsina se'ns va fer curt i fàcil i portem propostes més ambicioses d'entre les quals decidim començar amb aquesta del càmping.

Degotalls amunt ens trobem una gorra blava de rapero que ens enduem cap a la paret tot fent que les russes ens mirin amb certa incredulitat, tanta que ens acaben fent fotos tot just quan deixem el camí turístic i enfilem pel dret cap a la roca.

Els tres primers llargs, els rostolls que diuen, els fem desencordats tot i que no tan fàcilment com diu la ressenya de manera que quan cacem la corda fixa i ens enganxem a la R4 respirem un xic alleugerits.
El primer llarg me'l cedeix amablement i, tot i que el primer tros de roca sembla trencadís, gaudeixo de valent amb una tirada de placa molt mantinguda que em fa apretar les dents fins que no arribo a la reunió. Realment el que m'ha costat més ha sigut mantenir el coco al seu lloc cada cop que enfilava d'un parabolt cap a l'altre però ha estat un bon exercici de psicologia escaladora.

Els següents metres sembla que no són tant verticals i el Lluís se'ls cruspeix encantat, tot i que també li tremola la cama en algun moment i també fa exercici de cap. A mi em semblen més fàcils i els aprofito per acabar de foradar els peus de gat, quina ruïna!

A la reunió ens preguntem quina hora és i ens enduem una sorpresa, son les vuit del vespre. El problema és que de la via es baixa rapelant i creiem que el temps que ens queda de llum és el que tardaríem en fer les dues següents tirades o en fer els dos ràpels. Ens mengem unes galetes i tirem cap avall donant la via per acabada ja que no creiem que el que queda sigui millor que el que ja hem fet i sabent que no vindrem pas a acabar-la del tot.

Arribem al camí del càmping que ja es fa fosc però no ens ha calgut el frontal. Cap al cotxe i cap a casa, que hi arribo a les dotze. Segon atac i més contents que el primer; aquesta setmana un parell més!

1 comentari: