Segueix-nos:

Corredor Gigoló, IV/BD (240m)

Cambra d'Ase.


La lluna és gairebé plena i l'aire és fred. Busquem un racó al poble d'Eina per dormir. Comença a nevar. Jo dormo plàcidament dins del meu sac nou i dins la funda de bivac nova. Llàstima que noto fresca a l'esquena per culpa de la màrfega «auto-inflable». Una capa de neu ens cobreix. A mitja nit n'Aleix entra al cotxe; el soroll de la neu contra el sac no el deixa dormir. A les sis sona el despertador, entro el cotxe i mandregem una estona fins que comença a fer-se clar.
Sortim seguint l'estela de dos homes que van a fer el mateix corredor que nosaltres. Ens estalvien mals de cap amb l'aproximació i amb una horeta i escaig ens plantem al peu de la paret. Començo a pujar per la falda de la muntanya fins a l'inici del corredor. Quan arribo en aquest punt els dos homes ja no es veuen. Nosaltres decidim fer-ho encordats i fent llargs. És fàcil però no hi estem acostumats i no està de més, per agafar rodatge.
El primer llarg que fem, de seixanta metres, és molt fàcil. Neu dura i poc inclinat amb algun roc a superar. Es pot assegurar la mar de bé i la reunió la fem a sota una gran pedra amb un pont de roca i dos friends. Es veuen uns negres núvols amenaçadors i comença a fer vent. En principi sols havia de fer una mica de vent però.
El segon llarg també és força fàcil, de cinquanta metres, tot i que trobem una zona amb poc gruix a sobre de roques i algun tram amb neu pols. S'assegura bastant bé i la reunió la fem en un gendarme i dos friends. Aquí el corredor es fa més pronunciat i estètic.
El tercer llarg puja superant un roc i tira recta amunt fins a una lleixa. Seixanta metres. La neu en alguns trams és pols i inestable tot i que es puja anar fent. La reunió... un micro-friend i dos tascons petits triangulats. N'Aleix exclama: «Et faig aquesta reunió en un 6b de Montserrat i em mates!».
 
Comença a fer fred i vent. Queda un llarg però ho farem en dues tirades. A la sortida es veu un tram de mixt i preferim aïllar-ho en un llarg. Mengem una mica, desenredem les cordes i n'Aleix tira amunt...  comença l'infern.

Fa molt de fred, jo estic a la reunió tremolant, el vent bufa molt fort i empeny la neu pols corredor amunt. El meu company està uns metres més amunt al mig del merder. Acaba de posar un friend dels que fan riure i ha de superar el seu primer tram de mixt. Jo estic a punt de treure el cor per la boca, nerviós i patint.
El supera, lluitant contra el vent i el remolí de neu pols que es crea just al tram de mixt. Començo a cridar: «Aleix, si us plau posa alguna cosa!». Em tranquil·litza posant un friend. Continua pujant, jo encara pateixo. El vent és molt fort i no veu res. Tinc molt de fred i ja no el veig. Sento el mot -reunió- entre els xiulets del vent.

Començo a pujar. El primer tram i ja estic venut. M'ha recollit massa corda i haig de pujar pel dret, patint. Em quedo encallat, se'm glacen les ulleres. Tinc por, estic esgotat i el vent no em dóna cap mena de treva. Aconsegueixo superar el roc amb força traça, malgrat tot. Pujo per un canaló de neu al costat de roques que m'ajuden a pujar fins... Altre cop m'ha tibat massa corda i haig de tornar a pujar pel dret. Paret gairebé vertical de neu amb roques. Estic desfet, però arribo a la reunió. No entenc com ha pujat per aquí. Reunió d'un micro-friend, un clau i un friend. Cinquanta metres i de mal assegurar.
El vent cada cop és més fort. Queden quinze metres fins a dalt amb el tram de mixt més vertical. Veiem com la neu regolfa a dalt de tot de la paret. Després d'una discussió curta, decidim que sortirem per la banda esquerra. Puja bé però no veu res. Patim al pas per entrar a la roca i quan ja ho té... el vent és torna boig. Ni ens sentim, ni veiem res. Jo començo a pensar que m'agradaria estar a casa i que necessitava sortir d'allà. S'està uns minuts encallat al diedre a dos metres del cim i aconsegueix sortir. El vent encara bufa més fort.
Sé que m'està assegurant a cos. Desmunto la reunió, empasso saliva, escolto el vent... som-hi. Estic cagat. Arribo al primer friend i unes ràfegues de vent em colpegen. Se'm glacen les pestanyes instantàniament. És molt desagradable. Apropo la cara a les roques, contra la fissura. Hauria d'haver agafat la màscara. Resto uns minuts allà, esperant que el vent es calmi una mica. Surto. El vent no ha canviat gaire però vull sortir. Supero el tram delicat i em planto al diedre. Penjo un dels piolets a dalt de tot perquè n'Aleix vegi que ja hi sóc. M'arrossego i m'assento a dalt del cim.

Encara no s'ha acabat i el vent continua bufant... però ja no som a la paret. N'Aleix també ha passat por. Tenim un doble sentiment d'acolloniment-satisfacció estrany.

Un dia que recordarem sempre. El primer corredor de la cordada Brusco-Noray i en condicions meteorològiques adverses. Hem anotat tots els errors que hem comès, que en són uns quants. Estem desfets... pensàvem que seria menys dur.

Ressenya:


Alpinisme Cambra d'Ase

Jo de gran vull ser alpinista

Corredor Gigoló, IV/BD (240m)

Cambra d'Ase.


La lluna és gairebé plena i l'aire és fred. Busquem un racó al poble d'Eina per dormir. Comença a nevar. Jo dormo plàcidament dins del meu sac nou i dins la funda de bivac nova. Llàstima que noto fresca a l'esquena per culpa de la màrfega «auto-inflable». Una capa de neu ens cobreix. A mitja nit n'Aleix entra al cotxe; el soroll de la neu contra el sac no el deixa dormir. A les sis sona el despertador, entro el cotxe i mandregem una estona fins que comença a fer-se clar.
Sortim seguint l'estela de dos homes que van a fer el mateix corredor que nosaltres. Ens estalvien mals de cap amb l'aproximació i amb una horeta i escaig ens plantem al peu de la paret. Començo a pujar per la falda de la muntanya fins a l'inici del corredor. Quan arribo en aquest punt els dos homes ja no es veuen. Nosaltres decidim fer-ho encordats i fent llargs. És fàcil però no hi estem acostumats i no està de més, per agafar rodatge.
El primer llarg que fem, de seixanta metres, és molt fàcil. Neu dura i poc inclinat amb algun roc a superar. Es pot assegurar la mar de bé i la reunió la fem a sota una gran pedra amb un pont de roca i dos friends. Es veuen uns negres núvols amenaçadors i comença a fer vent. En principi sols havia de fer una mica de vent però.
El segon llarg també és força fàcil, de cinquanta metres, tot i que trobem una zona amb poc gruix a sobre de roques i algun tram amb neu pols. S'assegura bastant bé i la reunió la fem en un gendarme i dos friends. Aquí el corredor es fa més pronunciat i estètic.
El tercer llarg puja superant un roc i tira recta amunt fins a una lleixa. Seixanta metres. La neu en alguns trams és pols i inestable tot i que es puja anar fent. La reunió... un micro-friend i dos tascons petits triangulats. N'Aleix exclama: «Et faig aquesta reunió en un 6b de Montserrat i em mates!».
 
Comença a fer fred i vent. Queda un llarg però ho farem en dues tirades. A la sortida es veu un tram de mixt i preferim aïllar-ho en un llarg. Mengem una mica, desenredem les cordes i n'Aleix tira amunt...  comença l'infern.

Fa molt de fred, jo estic a la reunió tremolant, el vent bufa molt fort i empeny la neu pols corredor amunt. El meu company està uns metres més amunt al mig del merder. Acaba de posar un friend dels que fan riure i ha de superar el seu primer tram de mixt. Jo estic a punt de treure el cor per la boca, nerviós i patint.
El supera, lluitant contra el vent i el remolí de neu pols que es crea just al tram de mixt. Començo a cridar: «Aleix, si us plau posa alguna cosa!». Em tranquil·litza posant un friend. Continua pujant, jo encara pateixo. El vent és molt fort i no veu res. Tinc molt de fred i ja no el veig. Sento el mot -reunió- entre els xiulets del vent.

Començo a pujar. El primer tram i ja estic venut. M'ha recollit massa corda i haig de pujar pel dret, patint. Em quedo encallat, se'm glacen les ulleres. Tinc por, estic esgotat i el vent no em dóna cap mena de treva. Aconsegueixo superar el roc amb força traça, malgrat tot. Pujo per un canaló de neu al costat de roques que m'ajuden a pujar fins... Altre cop m'ha tibat massa corda i haig de tornar a pujar pel dret. Paret gairebé vertical de neu amb roques. Estic desfet, però arribo a la reunió. No entenc com ha pujat per aquí. Reunió d'un micro-friend, un clau i un friend. Cinquanta metres i de mal assegurar.
El vent cada cop és més fort. Queden quinze metres fins a dalt amb el tram de mixt més vertical. Veiem com la neu regolfa a dalt de tot de la paret. Després d'una discussió curta, decidim que sortirem per la banda esquerra. Puja bé però no veu res. Patim al pas per entrar a la roca i quan ja ho té... el vent és torna boig. Ni ens sentim, ni veiem res. Jo començo a pensar que m'agradaria estar a casa i que necessitava sortir d'allà. S'està uns minuts encallat al diedre a dos metres del cim i aconsegueix sortir. El vent encara bufa més fort.
Sé que m'està assegurant a cos. Desmunto la reunió, empasso saliva, escolto el vent... som-hi. Estic cagat. Arribo al primer friend i unes ràfegues de vent em colpegen. Se'm glacen les pestanyes instantàniament. És molt desagradable. Apropo la cara a les roques, contra la fissura. Hauria d'haver agafat la màscara. Resto uns minuts allà, esperant que el vent es calmi una mica. Surto. El vent no ha canviat gaire però vull sortir. Supero el tram delicat i em planto al diedre. Penjo un dels piolets a dalt de tot perquè n'Aleix vegi que ja hi sóc. M'arrossego i m'assento a dalt del cim.

Encara no s'ha acabat i el vent continua bufant... però ja no som a la paret. N'Aleix també ha passat por. Tenim un doble sentiment d'acolloniment-satisfacció estrany.

Un dia que recordarem sempre. El primer corredor de la cordada Brusco-Noray i en condicions meteorològiques adverses. Hem anotat tots els errors que hem comès, que en són uns quants. Estem desfets... pensàvem que seria menys dur.

Ressenya:

2 comentaris: