Essència

per Clemàstecs 10 de maig 2011

A vegades hi ha llocs que enamoren. A vegades (més del que es voldria) quan un no té temps o ganes d'enfrontar-se a les parets del món, aprofita les tardes per anar a fer esportiva.

 

No sé si és el normal, però de bones a primeres el conglomerat és un tipus de roca que no entra, t'ho has d'empassar de mica en mica. Ja sigui per la proximitat o per fugir dels llocs calcaris més concorreguts, sempre hem tingut el costum d'escalar en aquesta extraordinària roca, i al final ens ha enganxat. Moltes tardes a St. Llorenç han fet que cadascun dels llocs passi per una comparació, no gaire objectiva, de grau i  de tipus d'escalada.

Últimament hem descobert l'esportiva a Montserrat i tot i no ser igual a la de St. Llorenç tenen moltes coses en comú. Del nord al sud, la cosa canvia... i de moment, tot i respectar el sud, ens quedem amb la nord. No enganyarem a ningú, Montserrat i l'essència del conglomerat en particular, ens va comprar fa temps... Aquest any forces tardes les passarem al Castell de Marro.