Segueix-nos:

Canal Estreta, BD (320m)

Gra de Fajol Petit, Vallter.


Fa molt de vent i la temperatura és de 4 graus sota zero. El cel és blau i el sol brilla amb intensitat, però la forta borrufada que aixeca tota la neu pols caiguda l'última setmana, ens acompanyarà tot el dia. Ens vestim i preparem la motxilla i tot el material a dins del cotxe... fa molt de fred!

Des de l'aparcament és veu el Fajol petit. Avui intentarem la famosa canal estreta. Tot i que fa una setmana i poc, estava tot pelat, ara una gruixuda capa de neu cobreix els prats, els arbres i les pedres. Però és neu pols i no és prou compacte... Posem rumb cap a l'inici de la canal. Ens enfonsem fins els genolls, fins la cintura... fins que els peus toquen terra.


La canal es veu bé de lluny, i fins que no hi siguem a sobre no cedirem a l'inevitable fet d'abandonar per males condicions (com a mínim males si no saps que és això del mixte...). Ens plantem on la canal es fa estreta. Allí veiem que els ressalts que ressenyen són trams rocosos, i que la poca neu que hi ha no evita tocar les pedres que estan amagades sota la neu.


Tot i així amb tota la il·lusió del món i gràcies a la seguretat que nosaltres ja tenim en el tema de les assegurances flotants en roca, ho intentem. Ens encordem i començo a tirar amunt, direcció al primer tram rocós. Uns metres després de la reunió, ja he posat un "amic" del 2, però vull posar alguna cosa més a just d'abans d'afrontar el mixte.


Em sento estrany, fa fred, fa vent, la neu no es gens compacte i enterrat fins a mitja cuixa, vaig netejant de neu els possibles llocs on posar alguna cosa. Després d'estona de treure neu i més neu veig un "espit" rovellat i mig doblegat que utilitzo. El reforço amb un clau de gel curt en una placa de gel, de dubtosa qualitat, que ha quedat al descobert després de treure la neu. No aconsegueixo tenir el coratge suficient com per fer el tram de roca, fa fred i per sobre el recorregut encara es veu pitjor. Roca, poca neu i no gaire compacte. Així que ara si... desmuntem la paradeta, després d'un ensurt per culpa d'un núvol de neu pols que passa per sobre! M'he cagat a les calces... literalment.


Fot molt de fred i molt de vent! Desfem el camí fet sense veure les nostres petjades; la borrufada les ha esborrat. Una bona experiència tot i que sense cim.

Ressenya:


Alpinisme Ulldeter

Fajol pelat

Canal Estreta, BD (320m)

Gra de Fajol Petit, Vallter.


Fa molt de vent i la temperatura és de 4 graus sota zero. El cel és blau i el sol brilla amb intensitat, però la forta borrufada que aixeca tota la neu pols caiguda l'última setmana, ens acompanyarà tot el dia. Ens vestim i preparem la motxilla i tot el material a dins del cotxe... fa molt de fred!

Des de l'aparcament és veu el Fajol petit. Avui intentarem la famosa canal estreta. Tot i que fa una setmana i poc, estava tot pelat, ara una gruixuda capa de neu cobreix els prats, els arbres i les pedres. Però és neu pols i no és prou compacte... Posem rumb cap a l'inici de la canal. Ens enfonsem fins els genolls, fins la cintura... fins que els peus toquen terra.


La canal es veu bé de lluny, i fins que no hi siguem a sobre no cedirem a l'inevitable fet d'abandonar per males condicions (com a mínim males si no saps que és això del mixte...). Ens plantem on la canal es fa estreta. Allí veiem que els ressalts que ressenyen són trams rocosos, i que la poca neu que hi ha no evita tocar les pedres que estan amagades sota la neu.


Tot i així amb tota la il·lusió del món i gràcies a la seguretat que nosaltres ja tenim en el tema de les assegurances flotants en roca, ho intentem. Ens encordem i començo a tirar amunt, direcció al primer tram rocós. Uns metres després de la reunió, ja he posat un "amic" del 2, però vull posar alguna cosa més a just d'abans d'afrontar el mixte.


Em sento estrany, fa fred, fa vent, la neu no es gens compacte i enterrat fins a mitja cuixa, vaig netejant de neu els possibles llocs on posar alguna cosa. Després d'estona de treure neu i més neu veig un "espit" rovellat i mig doblegat que utilitzo. El reforço amb un clau de gel curt en una placa de gel, de dubtosa qualitat, que ha quedat al descobert després de treure la neu. No aconsegueixo tenir el coratge suficient com per fer el tram de roca, fa fred i per sobre el recorregut encara es veu pitjor. Roca, poca neu i no gaire compacte. Així que ara si... desmuntem la paradeta, després d'un ensurt per culpa d'un núvol de neu pols que passa per sobre! M'he cagat a les calces... literalment.


Fot molt de fred i molt de vent! Desfem el camí fet sense veure les nostres petjades; la borrufada les ha esborrat. Una bona experiència tot i que sense cim.

Ressenya:


1 comentari: