Segueix-nos:

Pique Longue, 6a (140m)

La Granota, Montserrat.


Després d'un dia de passejar per Montserrat a ple Sol en busca del Pas del Príncep i companyia per, al final, no escalar, tornem a la muntanya sagrada l'endemà. D'una manera bastant improvisada, després de dinar i un pèl massa tard ens dirigim de nou cap al monestir, replè de turistes aquests dies d'estiu.

La via escollida guanya el cim de la Granota, al costat mateix del monestir, sobre el càmping. Els dos primers llargs decidim no fer-los perquè ja prevèiem que se'ns farà de nit i pugem fins al peu del tercer llarg. Aquesta tirada l'obro jo amb excessiva facilitat, potser per la proximitat dels parabolts o per les presses per arribar a dalt, i de seguida munto una reunió penjada bastant incòmoda. Més tard me n'adono que uns mestres més amunt hi ha una altra reunió que a més de semblar més còmoda també sembla més soferta.

Els següents dos llargs els empalma l'arnau sense cap problema fins al gran balcó de la R5. Aquests dos llargs superen de manera menys vertical una zona de roca més precària però, en general, la distància entre assegurances segueix generant confiança, si no ens les saltem!!!


Aquí dalt la via canvia totalment, perd totalment la continuïtat, però el llarg de 6a és molt guapo tot i que no són més de sis o set metres. Superem aquest llarg sense problemes i un cop a dalt s'ha de travessar cap a l'esquerra caminant fins al peu de l'últim ressalt, on s'hi escala l'últim llarg.
Aquesta ultima tirada és, sens dubte, la gràcia de tota la via; són uns vint metres amb molt bona presa i sobretot bones vistes, molt aeri. Puja l'Arnau i decidim no muntar reunió allà dalt per no haver de fer ràpel, de manera que el baixo fins on sóc jo i pujo després a recuperar el material.

De baixada desgrimpem fins a peu del 6a on hi ha una reunió equipada des d'on rapelem cap a l'esquerra per una canal generosament poblada per figueres, arbustos i moltes altres plantes autòctones. Amb una sola tirada d'uns 50m arribem al camí de pujada plens d'esgarrapades i ja de nit.


Recollim tots els trastos de mala manera i baixem cap al cotxe quan ja és negra nit, però de baixada fem un nou amic que ens segueix i acompanya fins al cotxe.
El que més hem gaudit ha estat l'última tirada i els metres del 6a, però no ens ha agradat la poca continuïtat de la via, ni el ràpel de baixada.
Montserrat - Santa Cova

Tarda al càmping

Pique Longue, 6a (140m)

La Granota, Montserrat.


Després d'un dia de passejar per Montserrat a ple Sol en busca del Pas del Príncep i companyia per, al final, no escalar, tornem a la muntanya sagrada l'endemà. D'una manera bastant improvisada, després de dinar i un pèl massa tard ens dirigim de nou cap al monestir, replè de turistes aquests dies d'estiu.

La via escollida guanya el cim de la Granota, al costat mateix del monestir, sobre el càmping. Els dos primers llargs decidim no fer-los perquè ja prevèiem que se'ns farà de nit i pugem fins al peu del tercer llarg. Aquesta tirada l'obro jo amb excessiva facilitat, potser per la proximitat dels parabolts o per les presses per arribar a dalt, i de seguida munto una reunió penjada bastant incòmoda. Més tard me n'adono que uns mestres més amunt hi ha una altra reunió que a més de semblar més còmoda també sembla més soferta.

Els següents dos llargs els empalma l'arnau sense cap problema fins al gran balcó de la R5. Aquests dos llargs superen de manera menys vertical una zona de roca més precària però, en general, la distància entre assegurances segueix generant confiança, si no ens les saltem!!!


Aquí dalt la via canvia totalment, perd totalment la continuïtat, però el llarg de 6a és molt guapo tot i que no són més de sis o set metres. Superem aquest llarg sense problemes i un cop a dalt s'ha de travessar cap a l'esquerra caminant fins al peu de l'últim ressalt, on s'hi escala l'últim llarg.
Aquesta ultima tirada és, sens dubte, la gràcia de tota la via; són uns vint metres amb molt bona presa i sobretot bones vistes, molt aeri. Puja l'Arnau i decidim no muntar reunió allà dalt per no haver de fer ràpel, de manera que el baixo fins on sóc jo i pujo després a recuperar el material.

De baixada desgrimpem fins a peu del 6a on hi ha una reunió equipada des d'on rapelem cap a l'esquerra per una canal generosament poblada per figueres, arbustos i moltes altres plantes autòctones. Amb una sola tirada d'uns 50m arribem al camí de pujada plens d'esgarrapades i ja de nit.


Recollim tots els trastos de mala manera i baixem cap al cotxe quan ja és negra nit, però de baixada fem un nou amic que ens segueix i acompanya fins al cotxe.
El que més hem gaudit ha estat l'última tirada i els metres del 6a, però no ens ha agradat la poca continuïtat de la via, ni el ràpel de baixada.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada