Segueix-nos:



Portella Superior, Montserrat.

Després d'una temporada anant a fer esportiva a St. Llorenç del Munt i d'un cap de setmana a Boí escalant a Cavallers, decidim anar a pujar pedres més altes. (I després dels refotuts exàmens de topologia i EDP's)

Feia temps que no anàvem a escalar a l'emblemàtica muntanya de Montserrat, per no dir que només i hem anat un parell o tres de cops. La zona escollida és la de les agulles, la qual ni l'Aleix ni jo mateix hem trepitjat mai.

Arribem a Can Massana i seguim el camí cap al refugi Vicenç Barbé del qual en surt un corriol cap a la Portella Gran. L'inici és més que curiós; un avenc fresc i humit! Comença a escalar l'Aleix fent un A0 força fastigós, per sortir de l'avenc i encarar la paret exterior. No tarda gaire més estona en arribar a la primera reunió. Jo provo el llarg en lliure, i tot el principi brut, un cop la via ja ha sortit a l'exterior, està força bé i generosament equipada.
Faig el segon llarg. Un llarg... Una rampa amb un pas de V+, però al cap i a la fi una rampa. El llarg s'acaba en una còmode feixa. El tercer llarg, el millor de la via, és una placa de cinquè amb un A0 just al desplom superior. Jo provo el tros d'artificial en lliure i... buf! No sé quin grau és però és força més difícil que la resta del llarg, deu rondar entre 6b-6c, que surt tot descansant una vegada.

El quart llarg és una rampa de II fins arribar a una explanada amb vegetació inclosa. Com que avui m'han tocat els llargs més avorrits l'Aleix em cedeix el lloc al cinquè. Aquest últim és una magnifica placa de quart amb tres parabolts a l'inici i res més fins al final. Entre l'última assegurança i la reunió, llaço una sabina ben ferma i acabo el llarg.


Des del cim tenim una bonica vista de les agulles i d'un escalador solitari que està en plena ascensió d'una d'aquestes. Rapelem per la cara oposada del pedrot fins arribar a peu pla.
Montserrat - Pallers

Agulles



Portella Superior, Montserrat.

Després d'una temporada anant a fer esportiva a St. Llorenç del Munt i d'un cap de setmana a Boí escalant a Cavallers, decidim anar a pujar pedres més altes. (I després dels refotuts exàmens de topologia i EDP's)

Feia temps que no anàvem a escalar a l'emblemàtica muntanya de Montserrat, per no dir que només i hem anat un parell o tres de cops. La zona escollida és la de les agulles, la qual ni l'Aleix ni jo mateix hem trepitjat mai.

Arribem a Can Massana i seguim el camí cap al refugi Vicenç Barbé del qual en surt un corriol cap a la Portella Gran. L'inici és més que curiós; un avenc fresc i humit! Comença a escalar l'Aleix fent un A0 força fastigós, per sortir de l'avenc i encarar la paret exterior. No tarda gaire més estona en arribar a la primera reunió. Jo provo el llarg en lliure, i tot el principi brut, un cop la via ja ha sortit a l'exterior, està força bé i generosament equipada.
Faig el segon llarg. Un llarg... Una rampa amb un pas de V+, però al cap i a la fi una rampa. El llarg s'acaba en una còmode feixa. El tercer llarg, el millor de la via, és una placa de cinquè amb un A0 just al desplom superior. Jo provo el tros d'artificial en lliure i... buf! No sé quin grau és però és força més difícil que la resta del llarg, deu rondar entre 6b-6c, que surt tot descansant una vegada.

El quart llarg és una rampa de II fins arribar a una explanada amb vegetació inclosa. Com que avui m'han tocat els llargs més avorrits l'Aleix em cedeix el lloc al cinquè. Aquest últim és una magnifica placa de quart amb tres parabolts a l'inici i res més fins al final. Entre l'última assegurança i la reunió, llaço una sabina ben ferma i acabo el llarg.


Des del cim tenim una bonica vista de les agulles i d'un escalador solitari que està en plena ascensió d'una d'aquestes. Rapelem per la cara oposada del pedrot fins arribar a peu pla.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada