De cantell a cantell

per Clemàstecs 17 de jul. 2008

Midi Plan, V+ (110m)

Pic del Martell, Garraf.

*Aquesta via es troba en una zona sotmesa a regulacions.

Després d'unes quantes setmanes d'estiu fent esportiva, un parell de cops per setmana, per agafar una mica de rodatge, ens disposem a fer el primer dia de via llarga. L'indret escollit és el Pic del Martell, al massís del Garraf. A la butxaca hi descansen dues ressenyes; Midi Plan i Eucaliptus, totes dues cinquens. Per qüestions de coco que encara perduren des d'aquell diumenge de Març, decidim fer-ne només una, Midi Plan, la que té més parabolts per metre.

Quan arribem a peu de via ens trobem una no grata sorpresa, dues plaques en memòria d'un honorable escalador que va prendre mal en aquella paret. L'itinerari està ben indicat, el nom de la via plasmat a la paret ens fa de guia. Decidim fer els quatre llargs enlloc de dos com diu la ressenya. Comença l'Aleix. Amb un tres i no res és a la primera reunió i a més a més s'ha permès el luxe de treure importància a les expansions de la paret, posant "l'amic del tres" i un pont de roca ben ferm. Tot eufòric crida: de canto a canto! La via és un autèntic assortiment de súper cantells i com vam comprovar després, és la tònica que seguia tota la ruta.

Sense adonar-me'n ja sóc al seu costat. Faig el segon llarg. Com havia dit l'Aleix abans, de canto a canto. Jo també em permeto el luxe de posar un parell de ponts de roca on em sembla bé i de fer unes quantes fotos penjat dels cantells més còmodes del llarg. Arribo a la segona reunió, una reunió molt incòmode. Vaig recollint corda a mesura que el company va enfilant-se paret amunt. Fa el tercer llarg amb no gaire més esforç que els altres. Quan pujo jo, me'n adono que és com els altres; rebaixes de cantells!

El quart llarg és el més marrà de tots. Una escala de grans graons habitada per tot tipus de vegetació mediterrània. Aquí deixo els parabolts en un segon pla xapant-ne només dos i gaudeixo posant un tascó, uns quants ponts de roca i el nostre amic del tres. Ja som a dalt de tot. La nostra primera ascensió integral sense mestre.

Una via força fàcil, un passeig vaja. Podríem haver-les fet totes dues de sobres. Una bona medicina de coco.

Ascensió dedicada al nostre amic Jordi.