per Clemàstecs
Via estenalles Ae/V+ (95 m)
Paret de la Falconera, St. Llorenç del Munt.
*Aquesta via es troba en una zona sotmesa a regulacions.
Encara no m'he acostumat a caminar de bon matí amb les lleganyes als ulls i carregat amb un bon tros de tot el material cap a casa l'Aleix. El dia no acompanyava; el cel estava cobert per una espessa capa de núvols, però feia masses caps de setmana que plovia i les ganes pressionaven.La ruta escollida era la via estenalles. Una via de quatre llargs, a la Falconera, passat el coll d'Estenalles de Sant Llorenç del Munt. Ja havíem escalat un parell o tres de vegades la via la que faltava, una mica més cap a la dreta, amb una roca força bona i una dificultat accessible.
El primer llarg era un Ae equipat amb espits, però en un parell de passos hi havia un taco vermell de fusta i un clau rovellat per superar-los. El nostre primer Ae de primers. Nosaltres portàvem un parell d'estreps; un d'artesania pròpia i un d'adquirit en una botiga de muntanya a la qual no farem publicitat. L'ascens amb un sol estrep va ser un pèl lent. Jo recordava que l'Ae de la Punsola-Reniu, al Cavall Bernat de Montserrat, que vam fer sense estreps, tibant de braços, era més senzill. Però després de tot l'hivern i del malaurat accident potser era cosa de coco. Tot i així la cosa posseïa el seu encant, suposo que té la seva truquística com tot.
Reunió muntada; el torn del senyor Aleix. El noi les va passar putes amb l'estrep de fabricació pròpia, fins l'arribada del segon estrep. Abans que aquest restés a les seves mans, el valent va sobrepassar el rusc d'abelles assentat en una gran fissura, amb força traça i amb uns mitjans precaris. El vent em porta els seus renecs, dirigits a tal modalitat d'escalada.
Ja som tots a la primera reunió. El fred era considerable i el jersei que portava ja no era suficient i per casualitats de la vida, el tap de cera del company va passar factura amb un lleuger mereix que un cop a baix va derivar en un lleuger color groguenc a la seva pell. A més a més, poc després de plegar les cordes es va fotre a ploure. Una retirada a temps.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada