Segueix-nos:

Dioni, 6a (160m)

Roc dels Collars, Canelles.


Corria l'hivern del 2020 i, innocents nosaltres de no saber que ens clausurarien, ens en vam anar a escalar. Tocava esquiar, però la bota no tenia recanvi. De fet no té recanvi encara, ja tocaria no?
 
També tocava gaudir del calcari al sol de l'hivern però amb tant esquiar tampoc anàvem prou rodats així que busquem un itinerari equipat que ens permet descobrir una nova paret.
Ah sí, i fer unes adherències infernals que encara no sé ni com vam poder pujar, deliciós. De la resta, poca cosa recordo.


Lo bo és que el cap de setmana següent teníem plans més frescos, una solidària i extrema hivernal, que apuntava a algun tres mil... però va venir el virus, el confinament i tota la mandanga i mesos i mesos de perdre braços i cap.


Després va tocar anar al fisioterapeuta a recuperar el temps perdut; esportiva per un tub, al costat de casa, per anar recuperant poc a poc i arribar a l'estiu amb un mínim de dignitat.



La primavera que ens van robar

Dioni, 6a (160m)

Roc dels Collars, Canelles.


Corria l'hivern del 2020 i, innocents nosaltres de no saber que ens clausurarien, ens en vam anar a escalar. Tocava esquiar, però la bota no tenia recanvi. De fet no té recanvi encara, ja tocaria no?
 
També tocava gaudir del calcari al sol de l'hivern però amb tant esquiar tampoc anàvem prou rodats així que busquem un itinerari equipat que ens permet descobrir una nova paret.
Ah sí, i fer unes adherències infernals que encara no sé ni com vam poder pujar, deliciós. De la resta, poca cosa recordo.


Lo bo és que el cap de setmana següent teníem plans més frescos, una solidària i extrema hivernal, que apuntava a algun tres mil... però va venir el virus, el confinament i tota la mandanga i mesos i mesos de perdre braços i cap.


Després va tocar anar al fisioterapeuta a recuperar el temps perdut; esportiva per un tub, al costat de casa, per anar recuperant poc a poc i arribar a l'estiu amb un mínim de dignitat.



Cap comentari:

Publica un comentari