Segueix-nos:

CADE, V+/Ae (580m)

Paret de les Bagasses, Terradets.


No em tremola la veu quan m'envalentono a agafar les regnes i tirar del carro, segurament animat pel bon fluir del fàcil  llarg, per la desconeixença del que venia després, per l'empenta de la cordada que ens precedeix o per la pressió de la que ens persegueix. Però havíem matinat molt per arribar fins aquí i les ganes em superen.


Tampoc tinc temps ni ganes de fer fotos, a les reunions m'intento posar tant còmode com puc i desactivo el cervell. Si penso en que he perdut el compte dels metres que portem o en els llargs que ens queden em ve un neguit que no em puc permetre. Em limito a recollir corda i a gaudir dels renecs dels companys que venen darrera.



Objectiu arribar amb integritat i una mica de dignitat a la feixa on pretenc canviar de corda per seguir sense tanta pressió. Hi arribo prou bé, no m'esperava arribar tan amunt fa una estona, però tal i com surto de la vertical començo a sentir una oloreta de cervesa difícil de resistir. Quan arriba l'altre extrem de la corda ja m'he tret els gats, l'arnés i la samarreta, porto pantalons de miracle.


Arriba igual de baldada la cordada col·legues i desapareixen les forces per acabar la via. Per això diuen que està poc polida la part de dalt! L'haurem d'acabar, però potser tocarà entrar per la tercera de la paret?

Ressenya:




Montsec d'Ares

La inacabable

CADE, V+/Ae (580m)

Paret de les Bagasses, Terradets.


No em tremola la veu quan m'envalentono a agafar les regnes i tirar del carro, segurament animat pel bon fluir del fàcil  llarg, per la desconeixença del que venia després, per l'empenta de la cordada que ens precedeix o per la pressió de la que ens persegueix. Però havíem matinat molt per arribar fins aquí i les ganes em superen.


Tampoc tinc temps ni ganes de fer fotos, a les reunions m'intento posar tant còmode com puc i desactivo el cervell. Si penso en que he perdut el compte dels metres que portem o en els llargs que ens queden em ve un neguit que no em puc permetre. Em limito a recollir corda i a gaudir dels renecs dels companys que venen darrera.



Objectiu arribar amb integritat i una mica de dignitat a la feixa on pretenc canviar de corda per seguir sense tanta pressió. Hi arribo prou bé, no m'esperava arribar tan amunt fa una estona, però tal i com surto de la vertical començo a sentir una oloreta de cervesa difícil de resistir. Quan arriba l'altre extrem de la corda ja m'he tret els gats, l'arnés i la samarreta, porto pantalons de miracle.


Arriba igual de baldada la cordada col·legues i desapareixen les forces per acabar la via. Per això diuen que està poc polida la part de dalt! L'haurem d'acabar, però potser tocarà entrar per la tercera de la paret?

Ressenya:




Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada