Segueix-nos:

Diedre Blanqueta, V+ (230m)

Pala Alta, Montroig.


Fa sol tota la setmana, divendres es posa gris i el cap de setmana plou. Dilluns surt el sol, fa sol tota la setmana, divendres es posa gris i el cap de setmana plou. I si feu algun pont no patiu que es posarà gris abans o sortirà el sol més tard.


Però hi ha un petit racó de la galia on el Molina diu que no plou fins l'hora de dinar i s'ha d'aprofitar. El Popeye se'n va a Sant Llorenç de Montgai i nosaltres cap al Montroig, on no estarem sols, per sort només a l'aparcament.


Vull fer el diedre Blanqueta. Hi ha mil opcions sobre la taula però aquesta m'encaixa com anell al dit; semi-equipada, que fa dies que no poso res, i amb el parany d'haver de superar els fantasmes de l'última vegada, perfecte per agafar confiança si tot va rodat.


Dos llargs i mig de tràmit més tard entrem a la gola del llop. Hi arribo jo primer i per fer fora la mala estrugança poso un friend innecessari entre les dues expansions, no fos cas que tingui l'assegurança més avall dels genolls. Patètic, però em serveix per espantar fantasmes i tirar cap amunt sense vergonya i fent tota la força que demana la senyora Blanqueta.


I l'últim pel Miquel, que té la delicadesa d'arribar fins al cim, sense caure en paranys en forma de reunió innecessària, per una nova dimensió de fissura i diedre. Preciosa seqüència de bavareses i obertures de cames infernals on un grau més tampoc hi faria cap mal.


Recollint trastos veiem que a Camarasa ja hi plou, no dóna per més el dia, així que enfilem cap al bar on ens hi empadronem una estona llarga i cap a casa veient com plou a ca la Montse i a mig país, ens ha sortit bé la jugada i ja tornem a ser on volíem ser. Demà més, seguim!

Ressenya:




Mont-roig

No plovia a tot arreu

Diedre Blanqueta, V+ (230m)

Pala Alta, Montroig.


Fa sol tota la setmana, divendres es posa gris i el cap de setmana plou. Dilluns surt el sol, fa sol tota la setmana, divendres es posa gris i el cap de setmana plou. I si feu algun pont no patiu que es posarà gris abans o sortirà el sol més tard.


Però hi ha un petit racó de la galia on el Molina diu que no plou fins l'hora de dinar i s'ha d'aprofitar. El Popeye se'n va a Sant Llorenç de Montgai i nosaltres cap al Montroig, on no estarem sols, per sort només a l'aparcament.


Vull fer el diedre Blanqueta. Hi ha mil opcions sobre la taula però aquesta m'encaixa com anell al dit; semi-equipada, que fa dies que no poso res, i amb el parany d'haver de superar els fantasmes de l'última vegada, perfecte per agafar confiança si tot va rodat.


Dos llargs i mig de tràmit més tard entrem a la gola del llop. Hi arribo jo primer i per fer fora la mala estrugança poso un friend innecessari entre les dues expansions, no fos cas que tingui l'assegurança més avall dels genolls. Patètic, però em serveix per espantar fantasmes i tirar cap amunt sense vergonya i fent tota la força que demana la senyora Blanqueta.


I l'últim pel Miquel, que té la delicadesa d'arribar fins al cim, sense caure en paranys en forma de reunió innecessària, per una nova dimensió de fissura i diedre. Preciosa seqüència de bavareses i obertures de cames infernals on un grau més tampoc hi faria cap mal.


Recollint trastos veiem que a Camarasa ja hi plou, no dóna per més el dia, així que enfilem cap al bar on ens hi empadronem una estona llarga i cap a casa veient com plou a ca la Montse i a mig país, ens ha sortit bé la jugada i ja tornem a ser on volíem ser. Demà més, seguim!

Ressenya:




Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada