De ca l'ample

per Clemàstecs 4 de nov. 2017

Son de la llarga, 6b/Ae (120 m)

Pollegó Est, Montserrat.

*Aquesta via es troba en una zona sotmesa a regulacions.

Tot va començar fa un parell de mesos sota d'uns grans sostres vermells. Aquell dia vam suar de valent xemeneia amunt. Molestava la motxilla, el casc i qualsevol cosa que penjava de l'arnés. Allò que estava graduat com a fàcil ens resultava estrany i complicat. El primer passava massa enfora, el segon massa endins i el tercer renegava pels precaris moviments amb els quals pujava. Tot plegat força divertit.

Al cap de quinze dies ja hi tornàvem a ser. Una impressionant fissura ampla i perfecte ratllava la paret. Aquesta feia una mica més de respecte, potser perquè estava un pèl polida. O potser pel simple fet que no podies entrar a dins de tot i t'havies de conformar en encastar el genoll i els colzes, mentre l'extremitat restant volava per no perdre l'equilibri. -Diedre- diuen alguns, jo no el vaig trobar!

 

Per això avui, per trencar una mica la tònica de l'escalada esportiva de regletes, forats i plaques dels últims caps de setmana, ens n'anem al Pollegó Est amb l'Oliver a buscar més fissures amples. Avui els moviments són més gràcils, amables i fins i tot plaents. Pot ser que hagi après alguna cosa de les vies anteriors? O simplement avui és més fàcil?

L'Oliver es queda amb el segon llarg com a preferit i jo amb l'últim. Suposo que més per romanticisme que per altra cosa. Les fissures amples em fan por, no les sé escalar i tampoc m'agraden. A més a més, quan en surto sempre estic ple de rascades i esgarrinxades, però per altra banda esdevenen un repte tècnic i estètic que m'encanta. Per sort en aquestes terres no n'hi ha gaires, si no potser les detestaria!