Segueix-nos:

The Nutcracker, 5.9 (655')

Manure Pile Buttress, Yosemite.


Hi ha un racó de món, més enllà del mar, on tot és més gran del que imaginem. La gent és gran, el menjar és gran, els cotxes i les carreteres són grans, tot és gran. Les muntanyes, amb les seves roques i parets, no poden ser menys i també són grans, enormes de fet.


Per arribar-hi s'ha d'esquivar un cúmul de trampes i entrebancs posats amb molta mala llet. Barrancs insalvables, rius infranquejables i precioses muralles de fang, temptadores però que s'enfonsarien sota els nostres peus.


La temptació també ens pot fer perdre el nord abans d'hora i caure en el parany de deixar-nos engolir per fissures d'una arenisca tant compacta que brilla i tot. Però el final del camí és clar i el desig ajuda a creuar el desert.


I ja hi som, entre les parets que surten a les pel·lícules, amb el petate amagat en una gàbia anti-óssos i un llop d'Alaska oferint-me escollir per on pujar. No acabo d'entendre el dubte quan una de les opcions és una fissura perfecta i sola enmig d'una placa ben llisa!


Fissura amunt, fàcil. “Només” cal resseguir-la i intentar mantenir la dignitat fent veure que saps escalar allò que només has vist a la tele. Finger locks, bavareses, algun repòs mental en forma de diedre, off widths i l'allà sempre omnipresent fissura.


Una mica de slack & take, uns quants on belay/off belay, alguns cracks & racks, i molts cams & nuts. Això sí, ni una miserable expansió... Aquí no fan falta! El més difícil de tot és saber encastar les mans, punys, braços i colzes cap amunt i els peus, turmells i genolls cap avall, però poc a poc un se n’adona que no cal seguir buscant la regleta salvadora a la placa, perquè no hi és, i llavors no queda més remei que resignar-se a gaudir dels encastaments.


El cim de la paret, empetitida per les seves germanes grans, és per gaudir del paisatge i pensar que, potser algun dia, tornaré a recórrer aquestes fissures o les d'aquí al costat tot arrossegant un petate propi metres i més metres cap allà dalt. Somiem?

Ressenya:


Yosemite

Somnis de pel·lícula

The Nutcracker, 5.9 (655')

Manure Pile Buttress, Yosemite.


Hi ha un racó de món, més enllà del mar, on tot és més gran del que imaginem. La gent és gran, el menjar és gran, els cotxes i les carreteres són grans, tot és gran. Les muntanyes, amb les seves roques i parets, no poden ser menys i també són grans, enormes de fet.


Per arribar-hi s'ha d'esquivar un cúmul de trampes i entrebancs posats amb molta mala llet. Barrancs insalvables, rius infranquejables i precioses muralles de fang, temptadores però que s'enfonsarien sota els nostres peus.


La temptació també ens pot fer perdre el nord abans d'hora i caure en el parany de deixar-nos engolir per fissures d'una arenisca tant compacta que brilla i tot. Però el final del camí és clar i el desig ajuda a creuar el desert.


I ja hi som, entre les parets que surten a les pel·lícules, amb el petate amagat en una gàbia anti-óssos i un llop d'Alaska oferint-me escollir per on pujar. No acabo d'entendre el dubte quan una de les opcions és una fissura perfecta i sola enmig d'una placa ben llisa!


Fissura amunt, fàcil. “Només” cal resseguir-la i intentar mantenir la dignitat fent veure que saps escalar allò que només has vist a la tele. Finger locks, bavareses, algun repòs mental en forma de diedre, off widths i l'allà sempre omnipresent fissura.


Una mica de slack & take, uns quants on belay/off belay, alguns cracks & racks, i molts cams & nuts. Això sí, ni una miserable expansió... Aquí no fan falta! El més difícil de tot és saber encastar les mans, punys, braços i colzes cap amunt i els peus, turmells i genolls cap avall, però poc a poc un se n’adona que no cal seguir buscant la regleta salvadora a la placa, perquè no hi és, i llavors no queda més remei que resignar-se a gaudir dels encastaments.


El cim de la paret, empetitida per les seves germanes grans, és per gaudir del paisatge i pensar que, potser algun dia, tornaré a recórrer aquestes fissures o les d'aquí al costat tot arrossegant un petate propi metres i més metres cap allà dalt. Somiem?

Ressenya:


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada