per Clemàstecs
Cascada del Verdet + Columna del Verdet II/3
Pedraforca.
Tinc amics que fan surf. No surf de neu, no. Surf del de debò, d'aquell que veus a les pel·lícules americanes. Un surfista dins d'un vestit de neoprè, sobre una taula damunt d'una onada. Tothom sap que al mediterrani d'això que se'n diuen onades no n'hi ha, si més no, com les de les pel·lícules. Jo sempre m'havia formulat la següent pregunta: -Quina motivació hi ha per fer surf a un lloc que no és gaire indicat per fer surf?
Doncs bé, aquesta pregunta va deixar de tenir sentit, el dia que vaig plantar-me als peus del Pedraforca amb un parell de grampons i piolets, el material d'escalar que ja tenia i mitja dotzena de cargols de gel. Les ganes d'emular allò que jo també havia vist a les pel·lícules i llegit als llibres dels meus herois eren més fortes que qualsevol pregunta ètica, moral o transcendental.
Potser només hi ha onades òptimes dotze dies l'any, dels quals tan sols un parell les pots aprofitar. Potser fins i tot vas a la platja varies vegades i no trobes les onades que buscaves. Però en definitiva, el que menys t'importa és si el lloc és indicat o no. Ara entenc perquè tinc amics que fan surf al mediterrani.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada