per Aleix
Aresta Brucs, IV+ (110m)
Agulla Sensenom, Frares Encantats.
La Torna, III+ (90m)
Miranda de St. Joan, Gorros.
Sovint anar a escalar no
és res més que el simple plaer d'apretar el botó de pausa i deixar
de banda tot plegat per poder-te evadir unes hores. Fugir de la vida
i refugiar-te allà on més viu et sents. El camí amb el cotxe,
l'aproximació i fins i tot l'escalada en sí són, a vegades, purs
tràmits per portar-te allà on vols estar.
Seure al cim a menjar-te
l'entrepà i, per uns instants, estar en perfecta harmonia amb tot el
que t'envolta. Gaudir del silenci i veure't imitat per un grup de
cabres que pren el Sol a l'agulla del davant. Agafar tot això,
desar-ho en una caixeta i endur-t'ho cap a casa per poder-la obrir de
tan en tant fins que no arribi el moment de tornar a fugir, de tornar
a viure.
Ressenyes:
&p[summary]= Aresta Brucs, IV+ (110m) Agulla Sensenom, Frares Encantats. La Torna, III+ (90m) Miranda de St. Joan, Gorros. Sovint anar a esc...&p[url]=http://elprincepdelesmaduixes.blogspot.com/2015/01/parentesis.html&p[images][0]=https://2.bp.blogspot.com/-q6F1tk5cmdM/VLjkbqMjJFI/AAAAAAAAOaw/yG2635Qt7eU/s1600/ombra_Panorama1.jpg){kind=link}
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada