Tocapilotes

per Aleix 10 de març 2013

Aresta brucs, IV+/A1e (90m)

Bola de la Partió, Montserrat.

Desfilem entre monòlits fins al nostre objectiu, que en realitat podria ser qualsevol d’aquestes magnífiques agulles. Passem de llarg la primera zona, bastant massificada, i ens perdem al cor de la muntanya buscant aquella bola gegant en misteriós equilibri.

El Miquel volia trastejar una mica amb els estreps i el primer llarg fa rampa així que la cosa està repartida abans de començar. Començo a pujar des de baix de tot per la via que no toca i acabo fent ziga-zagues entre ferros rovellats i merlets precaris fins que trobo els parabolts correctes.

Abans de fer l’última excursió fins a la reunió el Miquel m’avisa que em queda molt poca corda i li dic que es foti i que, si em quedo curt, comenci a grimpar però per sort no fa falta. Ell sense haver de decidir per on pujar sense veure assegurances puja  ben ràpid, sembla que ja té el cap cargolat amb l’estrep.

Decidit es llença cap a l’artificial però de seguida perd embranzida; el primer pas sempre costa! Després el xaval se’n surt molt bé i ràpid, resseguint la superfície de l’esfera que de seguida deixa de desplomar. A dalt de tot ens deleix amb una sortida en lliure sobre molt bona roca i una excursioneta final.

A mi em costa molt arrancar també però de seguida som els dos al cim. El festival de vent decideix engrescar-se a l’hora de rapel·lar convertint la maniobra en una petita odissea que acaba amb el Miquel rebolcant-se per la paret a metre i mig del terra, tot un espectacle.

Al tornar parem a fer un mos al refugi i descobrim que la Gemma estava un parell d’agulles més enllà i que ens hem fet fotos els uns als altres sense saber-ho, llàstima no haver coincidit!